Milers de persones han patit la repressió pel seu compromís polític arreu dels Països Catalans en els darrers mesos.
Notícies de Nacional
La llei del silenci implementada durant dècades al voltant de la Casa Reial amb la connivència de tots els nivells de l’Estat ha construït una imatge distorsionada i falsificada de la monarquia borbònica i els seus representants, que avui en dia és obertament qüestionada per una part important de la societat i els mitjans de comunicació per tot el món. I per molt que vulgueu amagar, silenciar o emblanquinar, la realitat és que la revelació de la poc edificant vida de l’anomenat “rei emèrit” no és un problema de caràcter privat, sinó que és un fet públic extraordinari i seriós.
La gran indústria agroalimentària ha acaparat els mercats globals de distribució dels productes agraris, ha deixat sense capacitat de negociació i comercialització a la pagesia que es veu incapaç d’aconseguir valoritzar el seu producte i obtenir-ne beneficis amb preus dignes. Aquest model agrari intensificador porta associat l’existència d’una mà d’obra cada dia més precaritzada ja que la reducció dels costos de les empreses es diposita sobre la qualitat i els salaris.
La pagesia és un pilar indispensable del teixit productiu català, de la seva cohesió social i territorial. La defensa de la petita i mitjana pagesia es un pas imprescindible en l’avenç cap a la sobirania alimentària que necessita, per la seva supervivència, d’una reforma agrària.
La llengua i la cultura esdevenen, especialment en situacions de crisi, elements essencials per a la recuperació i empoderament comunitaris, per a la identificació col·lectiva i per a l’exercici de contrapoder enfront un sistema depredador de llibertats i sobiranies personals i col·lectives.
El ple de Parlament del juliol de 2021 va aprovar la moció 12/XIV que establia la creació d'una empresa energètica pública catalana basada en fonts renovables. L’esmentada moció instava al govern a iniciar els treballs per constituir l’empresa abans no acabi l’any 2021.
El Ple del Parlament va aprovar la Llei Catalana del Canvi Climàtic, 16/2017, amb l’objecte de regular les mesures encaminades a la mitigació i l’adaptació al canvi climàtic, la definició del model de governança de l’administració pública amb relació al canvi climàtic i l’establiment d’impostos com a instrument per a actuar contra el canvi climàtic.
Ens trobem en una situació de canvi climàtic, causat per l’activitat humana, sense precedents en la història, fruit de l’augment d’emissions de gasos d’efecte hivernacle des de la revolució industrial, i que suposa una amenaça vital per a milions de vides humanes (potser millor per a la vida(humana, animal…)). La proposta d’ampliació de l’aeroport suposa augmentar 17 milions de passatgers (passant de 53 milions a 70 milions). Això implicaria augmentar un 33% les emissions de CO2.
La lluita contra el canvi climàtic passa inevitablement per deixar enrere la política desarrollista basada en impulsar projectes opacs que es cuinen d’esquenes a la població dels territoris que els acullen i que, a més, aprofundeixen el monocultiu turístic. Lluny d’aquesta política, cal avançar cap a un nou model sostenible i de proximitat, que respecti la natura, diversifiqui l’economia local i aposti pel sector primari i secundari vinculats al territori.
En el marc del debat del nou Pacte Nacional per a la Indústria, cal establir una estratègia de política industrial, a llarg, mig i curt termini. Aquesta estratègia ha de tenir en compte, entre d’altres qüestions, que: