La llengua i la cultura esdevenen, especialment en situacions de crisi, elements essencials per a la recuperació i empoderament comunitaris, per a la identificació col·lectiva i per a l’exercici de contrapoder enfront un sistema depredador de llibertats i sobiranies personals i col·lectives. Davant les amenaces econòmiques i polítiques, en un marc de creixent ferocitat del capitalisme i del poder dels estats contra els drets dels pobles, la llengua i la cultura esdevenen amenaçades i, alhora, un potencial de resistència, arreu, i aquesta conjuntura afecta de forma específica la situació de la llengua i la cultura en el marc dels Països Catalans.

La crisis sanitària, social i econòmica accelerada per la pandèmia ha tingut un fort impacte en l’àmbit de la Cultura, en la seva dimensió comunitària i d’autoorganització, en l’associacionisme cultural i la cultura popular en general, en les dimensions d’accés a la creació artística i al seu gaudi i, d´una forma molt contundent en la dimensió econòmica, sobre tots els sectors professionals i laborals relacionats amb la cultura, evidenciant la seva vulnerabilització i precarietat. En aquest sentit, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), el Departament de Cultura i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), juntament amb D’EP Institut, van presentar a inicis del 2021 un informe tècnic que permet fer una primera estimació de l’impacte econòmic de la covid-19 en el sector cultural català. 

En moments de greu crisi econòmica i social hi ha el risc que es relegui la consideració de la cultura com a dret bàsic, quan precisament la redefinició d’allò que considerem cultura - entesa  com a substrat de les relacions humanes, i com tot allò que contribueix al desenvolupament personal i comunitari de les persones, des del seu arrelament als valors democràtics -  pot ser la resposta ràpida i col·lectiva més necessària i eficaç, perquè esdevé contrapoder en front l’auge dels populismes feixistes i el creixent poder del capital en les últimes dècades.  

Entenent doncs justament en situacions de crisi, la cultura és  més imprescindible que mai, cal incloure al marc dels drets i deures col·lectius els espais i polítiques públiques culturals des d’on democratitzar la cultura i enfortir el seu poder emancipador. Cal combatre la seva mercantilització i instrumentalització ideològica al servei del neoliberalisme, l’imperialisme, el colonialisme i el patriarcat. Cal obrir-la a la llibertat crítica i al debat públic, a la innovació de noves formes de comprensió i comunicació de la complexitat global i local, i en definitiva cal alinear la cultura amb la resta d’àmbits socials que sostenen la democràcia.  

Però en la forma d’enfocar aquesta crisi i de fer front a totes les febleses del sistema mostrades, així com en la forma d’incidir des de les administracions en la transformació econòmica del sector, s’ha optat per prioritzar els grans sectors de producció dins la perspectiva del consum cultural, i no s’ha posat en marxa cap pla específic adreçat a la cultura comunitària, associativa, popular, ni per fer front a la precarització laboral de tots els sectors vinculats a la creació i producció artística i cultural.

D’altra banda les darreres dades demoscòpiques avalen i confirmen les tesis més alarmistes que fa temps posen damunt la taula les entitats de defensa de la llengua catalana, llengua minoritzada que no pot ser usada amb normalitat al seu territori d'ús, i que perd parlants per la manca d’espais de promoció i ús. Cal ubicar la defensa de l’accés i ús del català, en tant que llengua minoritzada, en un pla de defensa de la diversitat lingüística en front del neoliberalisme depredador, i en tant que llengua minoritzada en un pla de defensa de l’expressió pròpia de nació oprimida, en front d’una voluntat estatal d’aniquilació de la diversitat i dels signes d’identificació dels Països Catalans.

Caldrà actuar amb un pla d’intervenció a favor dels drets lingüístics que d’una banda abasti tots els àmbits i que tingui com a eix fonamental l’accés a la llengua i la promoció d’espais d’ús en pro de la cohesió social i la gestió de la diversitat lingüística, i de l’altra la presa de consciència del valor polític que té defensar les llengües minoritàries amenaçades per l’imperialisme depredador que utilitza la imposició de les llengües dominants com a mecanisme de submissió i exercici de poder. En aquest sentit la Candidatura d’Unitat Popular Un nou Cicle per Guanyar va fer una interpel.lació parlamentària el juny de 2021 i ha registrat la moció subsegüent, que es debatrà al Ple de principis d’octubre. La Proposta de Resolució actual, en matèria lingüística, es cenyirà als aspectes més urgents que afecten directament al dret d’accés a la llengua, un dret que en ser conculcat va en detriment de la igualtat d’oportunitats entre totes les persones que viuen als Països Catalans, i de forma específica al Principat de Catalunya. 

Per això, el Parlament de Catalunya insta al govern de la Generalitat a:
 

1. Posar en marxa abans d’acabar l’any 2021 un pla d’emergència cultural que combati les desigualtats, amb  mesures específiques immediates per garantir el dret d’accés a la cultura en tota la seva dimensió, com a eina d’igualtat d’oportunitats, de cohesió social i d’inclusió, a tota la població de Catalunya.
2. la participació i accessibilitat cultural, la deconstrucció d’algunes hegemonies classistes vinculades tradicionalment a la cultura i la potenciació de la cultura amb perspectiva comunitària 
3. la desprecarització del sector laboral cultural, escoltant totes les veus, com ara la dels sindicats d’artistes, I’SMAC, etc.
4. Posar en marxa abans d’acabar l’any 2021 mesures específiques de forma urgent per garantir el dret d’accés a l’aprenentatge i ús de la llengua catalana com a eina d’igualtat d’oportunitats, de cohesió social i d’inclusió, a tota la població de Catalunya  i en especial als sectors més vulnerabilitzats als qui la falta d’accés a la llengua catalana fa encara més discriminatòria la seva vulnerabilització. 
5.  
6. Reactivar, dotar econòmicament i prioritzar l’extensió dels Plans Educatius d’Entorn impulsats pel Departament d’Educació, i l’oferta d’escoles d’adults incloent l’aprenentatge de la llengua catalana
7. Reactivar, dotar econòmicament i  prioritzar els Plans d’Acollida Municipals i els centres de normalització lingüística per tal de garantir que cap persona no quedi exclosa del dret a l'aprenentatge de l’idioma, amb especial atenció a la tasca del Consorci per a la Normalització Lingüística com a entitat territorial de referència en l’ensenyament del català a la població adulta i en l’acolliment lingüístic, perquè executi, coordini, assessori i certifiqui la formació de català necessària per a l’arrelament.