Catalunya encapçala, en el sí de l’Estat espanyol, el rànquing dels desnonaments amb més de 60 desnonaments diaris. La pujada del preu de l'habitatge, tant de lloguer com de compra, és una constant, i la immensa majoria de les catalanes destina una mitjana del 40% del seu salari per tal de poder cobrir un dret essencial com és el de l'habitatge.
Des de fa temps, la desigualtat i la pobresa són una realitat cada vegada més punyent a Catalunya. La desigualtat també implica una desigualtat en la distribució dels treballs i les cures. Aquesta realitat afecta especialment les dones, i d'entres les dones, les de classe treballadora, que són qui major càrrega laboral i de treball reproductiu i de cures tenen.
La incapacitat de les diferents administracions públiques de nodrir del finançament imprescindible per al sistema universitari ha tingut dos grans efectes: la pèrdua de qualitat de l’ensenyament (malgrat l’esforç de les docents, les investigadores i el personal de les universitats) i el creixement de la influència de les empreses privades a les universitats públiques.
Atesos els atacs continuats contra l’Escola Pública Catalana i el seu model lingüístic:
El Parlament de Catalunya, insta el Govern de la Generalitat a:
El nostre model sanitari s’ha construït durant les darreres dècades més com un negoci que no pas com un servei públic. Una part important de la gestió es realitza a través de totes les formes imaginables de gestió privada. Això provoca que els gestors prioritzin els seus beneficis a la nostra salut.
Avui, més de 10 anys després de l’inici de la darrera gran crisi econòmica i financera, i de l’impuls continuat de polítiques de retallades per part dels governs estatals i autonòmics successius, Catalunya es troba amb un sector públic tocat i en bona part desmantellat, i amb un sector privat que segueix pressionant per consolidar, via externalitzacions o privatitzacions, l’apropiació de sectors tan essencials com la sanitat, l’educació o els serveis d’atenció a les persones.
La distribució d’energia i per tant la xarxa de producció i distribució juguen un paper fonamental per garantir l’accés a l’energia, entès com un servei essencial i universal i no merament un servei d’interès econòmic general. Actualment l’energia i totes les seves activitats associades estan controlades per l’oligopoli elèctric que acumula un gran poder sobre el sector, acaparant més del 90% de l’activitat i de les retribucions.
Una de les conseqüències del model de creixement i d’ordenació urbana i territorial que s’ha desenvolupat en el nostre país durant les darreres dècades, i que va ser una de les causes de la darrera crisi econòmica, financera i habitacional va ser la destrucció del territori i la privatització de bona part de les infraestructures i sectors bàsics. Aquest procés va anar lligat també a una important degradació de drets i del patrimoni material, immaterial i paisatgístic de totes per a benefici d’uns pocs.
Una de les conseqüències del model de creixement i d’ordenació urbana i territorial que s’ha desenvolupat en el nostre país durant les darreres dècades, i que va ser una de les causes de la darrera crisi econòmica, financera i habitacional va ser la destrucció del territori i la privatització de bona part de les infraestructures i sectors bàsics. Aquest procés va anar lligat també a una important degradació de drets i del patrimoni material, immaterial i paisatgístic de totes per a benefici d’uns pocs.
La greu crisi socioecològica que viu el planeta ha empès a centenars de persones i joves als carrers per denunciar la inoperància de les institucions i de la classe política per combatre el canvi climàtic, la desertització, els grans incendis forestals, els fenòmens meteorològics extrems, la contaminació ambiental i la pèrdua de biodiversitat mundial.
