Nosaltres tenim molt d’interès en aquesta proposició de llei i per això votarem en contra de l'esmena a la totalitat per tal que tiri endavant i obrim un debat profund sobre el model de gestió de l'aigua. Perquè som uns ferms defensors del caràcter públic d’ATL –i per tant de la gestió pública en alta-. Ho som d’ATL però també de la gestió pública de l'aigua en tots els nivells, en baixa. I per tant aprofitarem aquesta llei per reivindicar i declarar també de caràcter públic –i així ho proposarem en una esmena a l'articulat durant el tràmit en comissió-  tota la gestió en l'àmbit municipal i supramunicipal. 

Per tant des del compromís amb la defensa de les empreses públiques com a autèntiques estructures d’estat, evidenciarem la hipocresia del Partit dels Socialistes de Catalunya en aquest tema perquè mentre avui demana que ATL sigui pública allà on ha de prendre decisions fa exactament el contrari. El millor exemple de la vella política. Dir una cosa i fer exactament la contrària.

Parlem d'Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l'Aigua, que s'encarrega de l'aigua de més de 3 milions de persones i que va ser creada pel PSC i CiU al consell metropolità de l’AMB el 24 de juliol del 2012? Aquesta empresa la van crear arran d’una sentència judicial que va destapar la precarietat jurídica del sistema de l'aigua a Barcelona. En aquell moment hi havia l'oportunitat de crear una empresa, ho va aprofitar el PSC? No. Vostès van constituir una societat mixta, pública en un 15% i l'altra 85% queda en mans privades, que en l'actualitat correspon un 70% a Agbar (Suez Environment) i un 15% a Criteria (és a dir a la Caixa).

Aquest esquema acordat per la sociovergència ha privatitzat un servei públic i ha privatitzat utilitzant una infraestructura i unes instal·lacions que s'han pagat també amb recursos públics i ha privatitzat la gestió d’un recurs, l'aigua, que és de tots i que ara serveix de negoci per a Suez Environment i la Caixa, tot un exercici de coherència del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Però a més, aquest sistema utilitzat ha estat informat per un informe d'Antifrau del 2015 que critica la manca de transparència i de fiscalització d'aquest instrument que vostès han creat de la mà de CiU i que exposa que la introducció d'Agbar es va fer sense licitació i sense justificació. Coherència del PSC. 

A més tenim un informe de l'ACA del 2012 que explica que aquest sistema triat per vostès va provocar una apujada d'un 20% del rebut. O sigui que no només el sistema triat per vostès transfereix els beneficis cap a mans privades sinó que a més a més és MÉS CAR per als ciutadans. Coherència del PSC. 

Però seguim parlant de gestió de l'aigua i PSC i comprovarem si aquesta proposició de llei resisteix aquest nivell de cinisme. Parlem per exemple de portes giratòries. Parlem de la Sra. Laia Bonet, qui va ser secretària del govern Maragall i del govern Montilla i professora d'una universitat pública i que ara es troba treballant com a directiva per a ATL Concessionària. Una autèntica vergonya i frau a la ciutadania amb aquest joc de confusió entre interessos públics i interessos privats. Però seguim.

I perquè resulta que a ATL pública a més hi ha hagut un problema de mala gestió més que evident, com ha posat de manifest l'informe de la sindicatura de comptes que ens parla del 2010 i 2011 en què llavors hi havia il·lustres representants del PSC.

[Podríem construir una història política d'aquest país a partir de la història dels consells d'administració de les empreses públiques.]

I en aquest cas hi ha Assumpta Escarp, avui diputada d'aquest Parlament, o Francisco Bustos (sí el regidor del PSC de Sabadell que ja té sentència confirmada pel TS pel nomenament a dit d’un càrrec a l'Ajuntament de Montcada i Reixach) o Francesc Narváez i Pazos, qui després de 20 anys a l'Ajuntament de Barcelona va saltar com a alt càrrec a l'AMB amb un sou de més 70.000 euros anuals.  

I què diu la Sindicatura d'aquesta època? Doncs que hi ha com a mínim irregularitats en les dietes que es pagaven per assistència en els Consells d'Administració en un excés de 67.000 euros.

Per tant que ara els Escarps i els Bustos ens vinguin a demanar que defensem els serveis públics és un evident acte d'hipocresia. 

I és un evident d'acte d'hipocresia que aquell partit que defensa el sistema de gestió privada en els municipis –la majoria de vegades de la mà de CDC- ara ens vingui a demanar que fem gestió pública de l'aigua a ATL. Nosaltres en aquest sentit allà on governem hem municipalitzat l'aigua (com a Arenys de Munt) o estem en vies de fer-ho en els llocs on governem des del maig passat (Badalona, Sabadell o Ripollet), llocs aquests dos últims on quan vostès o el PP governaven no han fet res, res, res, perquè la gestió de l'aigua sigui pública.

Per tant, aquesta proposició de llei serà una oportunitat per parlar de tot el model de gestió de l'aigua, nosaltres apostarem per la gestió pública global i arreu. Diuen que el paper ho aguanta tot, veurem però si al final aguantarà tanta hipocresia del PSC.

Benet Salellas, diputat de la CUP-Crida Constituent