Què la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya no et vengui la moto

En tan sols una setmana el departament dirigit per Meritxell Ruiz ha passat d’anunciar noves retallades i dir que no hi havia diners per a l’escola inclusiva a anunciar la contractació de 350 mestres

Aquesta rectificació (tot i que encara manifestament insuficient per a cobrir el mínim de 880 que falten) comença a destapar l’intent de tergiversació de la realitat que ha volgut dur a terme la conselleria. Cal recordar que Junts pel Sí no va poder convèncer cap grup parlamentari per a retirar l’esmena a la totalitat als pressupostos. De la mateixa manera, CDC ha retallat des de l'inici de la "crisi" 5.000 milions d’euros i ara es nega a destinar a partides socials els 800 milions d’euros que la reducció d’interessos del deute deixen a la tresoreria de la Generalitat de Catalunya. A aquests 800 milions, s’hi han d’afegir els 1072 milions més de la millora del finançament relacionada amb el creixement econòmic del 3.4%. En total, es disposa de 1922 milions adicionals


Actuacions de la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya d'aquest mes de maig, prèvies a qualsevol decisió sobre els pressupostos:

  • No pagar el mes de juliol al personal substitut.
  • Denegar la reducció de jornada lectiva als docents majors de 55 anys, fet que impedeix la incorporació de 350 docents.        
  • No es convoquen oposicions des de fa 6 anys a primària i 5 a secundària, mentre que a FP es reserven 300 places sense data. Així es mostra la submissió completa a Montoro.

[Cal recordar que Junts pel Sí i el PP van votar favorablement al manteniment dels concerts a les escoles d'elit que segreguen per sexe i que reben uns 29 milions d'euros anuals. Amb aquests diners es podrien construir 5 o 6 escoles més cada any i així eliminar els barracons

Pel que fa als pressupostos:
        
Junts pel Sí sap que encara que s'hagués passat el tràmit de les esmenes a la totalitat als pressupostos, no entrarien en vigor l'1 de setembre. Això vol dir que no els podria utilitzar per incrementar la inversió tal com diu. En resum: o bé ens enganyava  abans o bé ho vol fer ara.        

  • CDC va vetar que la llei de pressupostos inclogués una pujada d’impostos a les rendes   altes que hagués permès afrontar la reversió de les retallades de manera real.        
  • Junts pel Sí va votar, juntament amb el PP, en contra de la modificació de l’impost de successions un 5%, fet que hauria comportat un augment de 400 milions d'euros de recaptació.
  • Ara el govern planteja no renovar els contractes a 300 educadors i educadores, que estaven contractats des de l'any passat.

I una dada rellevant que cal conèixer perquè no ens venguin la moto: no existeix cap llei que impedeixi utilitzar els 800 milions d'euros de romanent de la partida destinada a pagar interessos del deute. Aquest podria ser perfectament utilitzat per a partides socials simplement utilitzant el que s’anomena “modificació de crèdit” a la partida d’educació. No només no és necessari retallar la despesa, sinó que es pot ampliar.

Com a CUP-CC tenim clares les maneres de prioritzar la despesa social. A tall d'exemple podem parlar de les beques menjador i les substitucions de docents:

  • 80 milions d'euros per cobrir les 300.000 beques menjador necessàries per a no deixar l'alumnat en situació d’exclusió. Això significaria passar dels 40 milions d’euros actuals als 120 milions. Es triplicarien beques al 100% i com a mínim tot l’alumnat en risc    d’exclusió, gaudiria d’un àpat al dia. Això, sense comptar que traient a les multinacionals dels menjadors i utlitzant aliments de proximitat es podria reduir el cost mitjà del plat. Aprofitem per dir que la CUP-CC planteja l’alimentació universal i que la mesura anteriorment esmentada es plantejava per a aquests pressupostos.
  • Cobrir les baixes des del primer dia i pagar el juliol al personal que treballi més de 6 mesos a l’any. 40 milions d'euros que podrien sortir pràcticament del romanent de 36 milions d'euros del pressupost d'educació (és a dir, la diferència entre el pressupostat i l'executat) i 4 milions d'euros més de la reducció d’interessos del FLA. Junts pel Sí es va negar, desobeïnt el Parlament de Catalunya a treure els concerts a les escoles de l’Opus Dei; potser perquè la consellera Mertixell Ruiz va estudiar a una d’elles i hi té vincle.

Per tant, amb només 84 milions d’euros dels 1922-  dels que segons els seus propis càlculs disposen – tot l'alumnat amb necessitats faria com a mínim un àpat al dia i cap estudiant quedaria sense mestre. A més, la llei de pressupostos i el reglament parlamentari permet incrementar les partides qualificades com necessitats bàsiques.
 
Un tema que ha passat per alt a la majoria de mitjans de comunicació - públics i privats - és que el proppassat 18 de maig, Junts pel Sí i el PP van vetar debatre la ILP per un nou sistema educatiu català que plantejava elevar la despesa en educació al 6% del PIB. Actualment, Catalunya està a un 2’04%, un dels percentatges més baixos de l’Estat espanyol.

I per acabar toca preguntar en veu alta:

  • Per què els partits que governen i van prometre en campanya electoral no aplicar la LOMCE i van votar que no l'aplicarien amb la declaració del 9N ho estan fent?
  • Per què no s’inclou la bressol com a etapa educativa, passant així a dependre dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya?
  • Per què no es prioritza la universitat pública i es reverteix la pujada tarifària del 66% en els darrers anys?
  • Per què tot i el mandat popular d’esdevenir una República i de desobeir l’Estat espanyol es continua acceptant el saqueig del dèficit fiscal, el del pagament del deute il·legítim i la irracionalitat del 0,7% de dèficit fiscal?

Davant les falses afirmacions que des de la Conselleria d'Ensenyament aquests dies estant arribant a tots els centres públics de Catalunya: llums i taquígrafs. Que la Conselleria d'Ensenyament no et vengui la moto, l'educació pública del nostre poble no s'ho mereix.