28 de juny de 1969, Stonewall Innn, Nova York. S'encén l'espurna de la misèria i la ràbia de qui portava anys patint batudes policials i discriminació pel sot fet d'existir, de ser, de socialitzar-se fora d'una norma que elles no havien escrit. Trans racialitzades feien encendre l'espurna d'una batalla que es lliuraria en cada cos, en cada carrer.

Amb un horitzó clar: Drets i la construcció d'una societat que no tornés a condemnar als marges a qui havia patit les conseqüències de l'homofòbia i la transfòbia.

50 anys després, la memòria i el compromís implacable són exemple en la lluita que avui continua. Una lluita que no només es va lliurar a Stonewall, sinó que va engegar una tradició de lluites arreu del món per l'alliberament LGTB.

De les trans reivindicant visibilitat en un moviment LGTBI profundament masculinitzat a les lesbianes que van exigir que no hi havia drets sense elles, la pugna per sobreviure a una pandèmia com el VIH, o cada batalla que van lliurar per enderrocar a qui les considerava “vagos y maleantes”

Avui prenem aquest exemple i el fem nostre, amb la ferma evidència de que només lluitant conquerim drets, i que cal seguir aprofundint des d'arreu en transformacions que facin més dignes la vida de totes les persones LGTBI, de totes les persones.

Per això, conjuntament amb les companyes de la Taula de l'Esquerra Independentista posem sobre la taula, reivindicacions, que creiem, esdevenen de mínims per la millora i la dignificació de les nostres vides. Reivindicacions, que ara i aquí suposen no deixar ningú enrere.

La lluita continua:

1. Reclamem estudis actualitzats i per sectors sobre els efectes de la discriminació laboral en el col·lectiu LGBT i la dificultat en l'accés a les condicions materials de vida. Aplicació de mesures de control sobre els processos de contractació, protocols específics. Implementació d'un pla de xoc que vetlli per la igualtat de condicions, salaris i possibilitats, especialment pel col·lectiu trans.
2. Que es doti de pressuposts propi a les polítiques LGBT i implementar de forma efectiva les mesures contra la discriminació del col·lectiu LGBT incloses en les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya (11/2014), pel Parlament de les Illes Balears (8/2016) i la Llei de la Generalitat Valenciana d'igualtat de les persones LGTBI (23/2018).
3. Creació de plans de millora, seguretat i lleure de l'espai públic en benefici de les persones LGBT. Aquests plans cal que reconeguin la diversitat sexual i de gènere de tota la societat enfront del predomini de la visibilitat de la cisheteronormativitat.
4. Lluitar contra l'assetjament escolar per raó d'orientació sexual, expressió o identitat de gènere i posar en pràctica protocols específics contra lgbt-fòbia als centres educatius. Implementació plans educatius que incloguin referents LGBT en totes les àrees.
5. Introduir la figura de l'expert en gènere i diversitat sexual dins dels treballadors dels diferents departaments educatius d'administracions i altres organismes per tal d'ajudar a planificar polítiques en aquest camp, tant en educació formal com en educació en el lleure.
6. Impulsar la formació dels professionals sanitaris en relació a la salut de les dones lesbianes i bisexuals, especialment pel que fa a les MTS. Incorporar la perspectiva trans als protocols mèdics.
7. Crear protocols de prevenció d'agressions masclistes i LGBT-fòbiques per les festes majors dels municipis i altres activitats d'oci.
8. Implementar plans urbanístics amb perspectiva feminista i fer una anàlisi de gènere de l'urbanisme dels pobles i ciutats per generar espais que promoguin la igualtat des d'una perspectiva feminista.