Obrim el pany del referèndum.
Tanquem la porta de l'autonomisme.
Alcem el puny de la lluita.
Guanyem la independència per canviar-ho tot!

El debat que se’ns presenta no és una aprovació pressupostària ordinària, sinó una aposta clara per prendre la iniciativa política i forçar la ruptura democràtica que ens ha de portar en nou mesos, com a màxim, a les portes de la República catalana entesa com a eina per a la transformació política, social i econòmica.

Motivacions polítiques de la posició adoptada

1. Facilitar l’aprovació dels pressupostos és una aposta instrumental per precipitar i accelerar el procés de ruptura amb l’Estat espanyol i posar entre l’espasa i la paret JuntsPelSí de manera que aflorin totes les seves contradiccions. En una legislatura ordinària a cap militant de la CUP li passaria pel cap aprovar aquests pressupostos. Els que tenim sobre la taula ni són els nostres pressupostos ni responen a les necessitats socials d'aquest tros del país per dues raons principals:

• Cap pressupost autonòmic serà un pressupost de la CUP. Les imposicions del marc jurídic i polític actual i l'obediència a la troika i a les institucions financeres internacionals ho impedeixen.
• No s'han explorat els límits de l'autonomisme i la troika. A la manca de voluntat negociadora de JxS s'hi ha afegit la nul·la intenció d'incidir en els pressupostos per part de les forces d'esquerres (tant des del govern com des de l'oposició).

2. Aquesta negociació no va només de partides pressupostàries. El govern utilitza el pressupost com a moneda de canvi en el que és un xantatge vergonyós, però la realitat és que queda a les nostres mans posar les condicions perquè es materialitzi la ruptura. Entenem que l'actual context de negociació ha convertit l'aprovació del pressupost en un element necessari, però no suficient. Cal que sigui el punt de partida de l'imprescindible període de mobilitzacions que ha de culminar amb l'exercici efectiu del dret a l'autodeterminació.

3. En el marc de la UE neoliberal i de l’Estat espanyol antidemocràtic, la construcció d'una República Catalana és l'única oportunitat de canvi social possible ara i aquí.

4. No hi ha pla B a l’aprovació dels pressupostos. Sense els comptes aprovats ens trobaríem en un escenari ple d’incerteses on el més probable seria:

• Eleccions anticipades.
• Fi de la legislatura excepcional.
• Pèrdua d'elements de pressió per forçar la ruptura.
• Desactivació i frustració de la massa social que ha estat el motor que ha generat el context polític que avui viu el país.
• Accentuació del debilitament de la rereguarda militant de la CUP.
• Cap certesa de millora de les condicions materials de les classes populars.

5. Cal fixar el focus en l’objectiu del referèndum: celebrar-lo i guanyar-lo.

6. Cal posar en valor la tasca desenvolupada per les nostres companyes durant la negociació.

Com la decisió ens apropa a la ruptura i a l'inici del procés constituent
1. Perquè malgrat no ser els nostres pressupostos, cal defensar públicament que l’aposta per la ruptura ha avançat i avança de manera clara, sobretot en l’eix de la ruptura democràtica i la independència, gràcies a la nostra pressió i a la de molts moviments populars. Què tenim (i no teníem al maig)?

• Proposta de referèndum vinculant no subordinat (desobedient).
• Avenços en la seva organització i logística.
• Una data límit de celebració: setembre de 2017.
• Una proposta feta des del Govern de la Generalitat, assumint (si bé en lluita per la línia discursiva - desobediència o obediència al poble) la desobediència com a línia política pròpia del Govern.
• Una cimera política pel referèndum celebrada a proposta nostra que aglutina transversalment la majoria política, social, cultural i econòmica del país al voltant del referèndum.
• Una comissió executiva en funcionament que també va ser una exigència nostra.
• Un acord global sobre la Llei de Transitorietat.

2. Perquè ens permet seguir lluitant per l’hegemonia social i política en la millor de les posicions possibles. A hores d’ara (encara), la correlació de forces existents podria fer que, en cas de no aprovació dels pressupostos, la càrrega major de la responsabilitat fos nostra, brindant així una oportunitat als sectors més autonomistes de JxS. Aquests sectors veuen unes eleccions immediates amb la CUP com a culpable del fracàs de la legislatura com la seva única opció de mantenir quotes de poder i no seguir-se desinflant com fins ara. Aquesta involució autonomista (altament probable) ens expulsaria de la posició en la que estem situats actualment en la que som capaços de condicionar de manera molt important a molts actors polítics, sobretot en termes d’avenç cap a la ruptura.

3. Perquè convé traspassar la pressió pel referèndum a JxS. Especialment proposem despullar d’arguments a aquells sectors de la dreta catalana que no volen fer el referèndum i que no volen, en definitiva, avançar cap a la resolució democràtica del conflicte entre el nostre poble i l’estat espanyol.

4. Perquè l’aposta clara pel referèndum obliga a entrar al terreny de joc a qui manté postulats democràtics, d’impugnació del règim del 78 i constituents però no s'implica en assolir-ho.

Elements discursius sobre la decisió i justificació pública

- La Unitat Popular, com a espai social i polític que aglutini a tots aquells i aquelles que volen una transformació radical del sistema econòmic, social i polític en clau socialista és una eina fonamental per aconseguir la ruptura democràtica i el canvi de règim. Per això, cal que la seva aposta sigui clara i nítida i no es desdibuixi el seu perfil estratègic ni ideològic. Traduït a l’actual escenari això vol dir que la CUP - Crida Constituent ha de manifestar de manera clara que:

• Els pressupostos que es porten a aprovació no són els seus, no els defensarà públicament i farà seves les crítiques que se'ls hi faci des dels moviments socials.
   
• La vinculació que ha fet el govern entre l'aprovació dels pressupostos i la celebració del referèndum és un xantatge que demostra que JuntsPelSí posa per davant determinats interessos econòmics que la celebració del referèndum.
   
• Cap alternativa parlamentària d'esquerres pot plantejar un canvi social real en una Catalunya autonòmica. No hi ha possibilitat a curt i mitjà termini de cap canvi social a l'estat espanyol.
   
• El suport tàctic a aquests pressupostos s'emmarca en un espai temporal molt determinat: portar a terme la ruptura abans d'acabar el setembre de 2017.
   
• En cas de no produir-se el trencament amb l'estat perquè el Govern no convoca el referèndum o no compleix el mandat que se’n derivi, la CUP forçarà l'acabament de l'actual legislatura.
   
• Totes les forces polítiques que no comparteixen l’actual procés independentista utilitzaran els pressupostos com a arma política, no tant per atacar el govern actual sinó com una arma per desgastar una conjuntura política i una majoria parlamentària independentista que els molesta profundament i els descol·loca políticament. Caldrà també denunciar aquesta actitud.

Justificació pública de la decisió de l'altra opció

•    La CUP manté la coherència amb el programa electoral amb el què es va presentar a les eleccions, i que no té res a veure amb els pressupostos que hi ha sobre la taula.
•    Denuncia el xantatge del govern de vincular pressupostos amb el referèndum, repeteix que són dos elements que poden anar per separat i diu que mantindrà el suport parlamentari a tot el que faci referència a la seva convocatòria.
•    Avisa que no permetrà que la no aprovació dels pressupostos serveixi perquè el govern es tiri endarrere en la convocatòria del referèndum, i buscarà suports en el moviment popular per la independència per a forçar el govern a convocar-lo.
•    El discurs de la CUP anirà enfocat a augmentar la base social partidària primer de la sobirania i després per la independència per tal de garantir que el referèndum es faci i es guanyi. Ha de ser una prioritat fer créixer la voluntat de participar en un procés constituent de sectors de l’esquerra que fins ara no s’hi han sentit cridats.

Escenaris (base, pessimista, optimista) a 6 i 12 mesos

•    Base: amb l’aprovació dels pressupostos la legislatura continua, s’avança en l’organització del referèndum i l’Estat l’intenta impedir. Els sectors autonomistes pressionen per a liquidar el procés d’autodeterminació apel·lant a l’ordre i la llei i al mateix temps la CUP és acusada de “vendre’s al capital”. Tot, enmig d’un augment de la intensitat en la repressió i la mobilització. Dins del govern se senten veus que qüestionen el referèndum i, en definitiva, el procés independentista, amb pretensions pactistes. És probable que el pressupost (o una part d'aquest) sigui impugnat davant del TC i posteriorment suspès o anul·lat.

En aquesta conjuntura la CUP haurà de pressionar el govern per a la convocatòria del referèndum desobeint i només acceptarà la impossibilitat de celebrar-lo si es du a terme una alternativa de ruptura com, per exemple, una DUI que certifiqui internacionalment el caràcter antidemocràtic de l’Estat espanyol. S’haurà de combatre l’augment de repressió mitjançant un esclat de solidaritat que intensifiqui la mobilització popular favorable a la independència.

Caldrà combatre, d’una banda, les intencions de celebrar eleccions autonòmiques i, d’altra, defensar-se dels atacs d'una esquerra que accepta pressupostos més antisocials a d’altres comunitats autònomes espanyoles i al mateix temps ens acusa de ser la crossa de l'oligarquia. La mobilització de la CUP ha de contribuir a fer evident que en el marc de l’Estat espanyol no hi ha lloc per al canvi social i que l’exercici del dret a l’autodeterminació és la única finestra d’oportunitat per a un veritable canvi de paradigma social, ara i aquí.

•    Pessimista: s’aproven els pressupostos, i malgrat això el govern no convoca el referèndum amb l'excusa d'impediments legals i judicials, ni inicia cap iniciativa alternativa de ruptura. Amb l'excusa de guanyar temps, pretén continuar la legislatura.

En aquesta conjuntura haurem de denunciar el frau democràtic que suposaria no convocar el referèndum ni oferir cap alternativa de ruptura. Haurem de dur a la pràctica una estratègia de bloqueig parlamentari i, alhora, impulsar un augment de la mobilització, per l'autodeterminació i també en tots els àmbits socials. En aquesta estratègia es valoraran totes les opcions que tinguem a l'abast sense descartar cap fórmula de bloqueig que es pugui considerar o que sigui possible per tal d’acabar amb l’actual legislatura. La concreció de l'estratègia a seguir es decidirà per les estructures assembleàries de la CUP-CC.

L’objectiu seria que l’onada sobiranista ofegués les intencions de liquidar el procés per part del govern i, si s'han d'encarar unes noves eleccions, fer-ho intentant liderar un bloc d'esquerres independentista, denunciant d'una banda el frau del govern en ple i el posicionament passiu d'ERC i, de l'altre, el frau d'una falsa alternativa social en el marc de l'Estat espanyol.

•    Optimista: amb l’aprovació dels pressupostos la legislatura continua, s’avança en l’organització del referèndum i l’Estat l’intenta impedir. Augmenta la repressió i la mobilització popular per la independència i les expressions de solidaritat fan augmentar la mobilització popular per la independència. Malgrat les amenaces de l’Estat, es convoca el referèndum per la segona quinzena de setembre. Hi comença a haver pressió internacional a l’Estat espanyol pel caire antidemocràtic.

En aquesta conjuntura, haurem de fer una intensa campanya pel sí i, guanyat el referèndum, impulsar i bastir un pol d’esquerres que faci efectiu un procés constituent popular que senti les bases d’una república de base radicalment social i democràtica.   

Per tot això la CUP adopta els següents acords polítics:

1. Aprovar la proposta pressupostària resultant de la negociació amb el mínim de vots necessaris (2 “sí” i 8 abstencions) tenint clar que ho fem com a aposta per la ruptura democràtica cap a la independència. Caldrà mantenir, malgrat l’aprovació, una postura dura, unànime i explícita, en contra: en cap cas els legitimarem i explicarem públicament que clarament no responen a les necessitats del moment, són continuistes, i no reflecteixen el gir a l’esquerra que està fent la societat catalana. [veure de més amunt]

2. Situar la CUP en la propera partida que ens caldrà guanyar: apostar fort per la campanya en favor del Referèndum i del «sí». Cal canviar l’actitud defensiva actual per una més ofensiva i d’emplaçaments a sectors populars perquè se sumin a la República que volem construir. A banda d’eixamplar el sí a la independència, aquesta campanya ha de permetre falcar el Referèndum o, en el seu defecte, garantir que el setembre vinent el procés independentista faci un salt endavant molt important. Per garantir que el setembre de 2017 ja serem en una altra situació, ens cal començar a preparar la defensa del referèndum o directament de la independència. Convé que els esforços de la CUP durant els propers mesos no es centrin en el terreny institucional.  

• Desplegar una línia d’intervenció política que permeti fer efectiva la ruptura amb l’estat durant els propers mesos, assumint que l’estat no permetrà ni un desenllaç tranquil d’un Referèndum d’autodeterminació ni qualsevol declaració de sobirania amb efectes pràctics.
• Juntament amb d’altres sectors, preparar-nos per la defensa de les decisions que el nostre poble votarà o que les forces polítiques prenguem en cas de no poder-se celebrar aquest referèndum.

3. Som conscients que durant aquests mesos que ara venen és probable que augmentin les contradiccions. És en aquest escenari que caldrà treballar amb les llums llargues i no posar el focus en les pedres del camí sinó en l'objectiu central i en el marc temporal que ens hem fixat.

4. Fixar un compte enrere inapel·lable. No acceptarem cap altre allargament més enllà del setembre de 2017, ni cap nova pantalla. Tot el que sigui esquivar el “referèndum o referèndum” (o altres escenaris clarament equivalents de ruptura, com ara una declaració unilateral en un context de forta mobilització social o d’anul•lació efectiva per la força del referèndum - en cap cas unes eleccions) tindrà l’oposició frontal de la CUP amb les mesures necessàries forçant, si no es concreten els acords, el final de la legislatura.

5. La CUP inicia un debat intern per fixar les coordenades polítiques sota les quals volem desplegar el Procés Constituent. L’objectiu d’aquesta línia de treball no és elaborar un Procés des del principi fins el final si no tenir un element més a sobre de la taula que permeti arribar a la situació on els indecisos hagin de triar entre una República que els pot garantir drets i un Regne d’Espanya que està en plena involució antidemocràtica.