Garantir que l'educació arriba a tothom implica gaudir d'una xarxa finançada per l'erari públic que arribi a totes les poblacions i barris de forma suficient. La participació i reivindicació d'aquesta xarxa és la millor garantia per a una societat cohesionada, on tothom pugui trobar les seves oportunitats de desenvolupament i arribar a entendre's amb els altres malgrat els conflictes.

Un dels elements que enguany ens preocupa és l´ampliació de les escletxes socials entre escoles. La segregació escolar va cada dia en augment i és un fet al qual li hem de posar fre.  La única manera de superar-la és la supressió de les escoles selectives que enguany amb el 155 han renovat els concerts educatius , fent que hi hagi un servei públic per a tothom, i aplicant polítiques de redistribució de l'alumnat i de compensació en els centres "guetitzats" o estigmatitzats. Això ho aconseguirem fent una aposta clara i massiva per la xarxa pública, que és aquella que acull tot l'alumnat, i per tant és molt més diversa, rica i plural, i fomenta la cohesió social i l'equitat.

L'escola pública no és un negoci. No enfoca la seva activitat com a tal sinó com una activitat humana i un bé públic. Per això els problemes no s'amaguen sistemàticament, sinó que són coneguts pels interessats a fi de trobar-hi solucions. La seva funció és únicament i exclusiva educativa i social, i no hi ha cap rerefons de supervivència econòmica. Per això és important defensar i apostar per l'escola pública, impedint així un transvasament d'alumnat cap a la privada-concertada (que comporta tancament de línies públiques i el manteniment de la doble xarxa).

Per altra banda, les possibilitats d'intervenció i participació de mares i pares és molt més elevat que en altres tipus d'escoles. També el tipus de relació entre famílies i professionals, i dins els mateixos centres educatius les relacions són més horitzontals i democràtiques en els centres públics. És important que l’educació sigui contemplada i compartida per tota la comunitat educativa. Totes en som responsables.

Aquests són els motius de caire personal  i social que manifesten la convicció clara i unívoca de defensa de la xarxa pública com a única xarxa educativa. La construcció de la futura  República catalana cal que es fonamenti en una escola pública, coeducadora, gratuita, popular, inclusiva i de qualitat.