Mataró: Xerrada sobre 'Les raons del no' a l'Estatut
02/06/2006
Xevi Safont-Tria, membre de la CUP de Mataró i portaveu de la Campanya Diguem NO, ha encetat la xerrada "Les raons del NO", celebrada dijous 1 de juny, al Centre Cívic de Pla d’en Boet, dient que votar NO a l’Estatut és el "primer pas per canviar les relges del joc". Segons Safont, "no podem tornar a passar per Madrid, ja que el conflicte nacional existent entre Espanya i Catalunya, no es resol amb més Estatuts". Finalment, ha denunciat l’agressivitat espanyolista de la campanya del PSOE i el fet que aquest partit únicament vol lligar els catalans abans de negociar al País Basc.
Blanca Serra, sindicalista de la I-CSC i portaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir, ha criticat els dèficits democràtics que arrosseguem des de fa tres dècades i va justificar el NO com a primer pas per a la regeneració de política del país. Serra ha analitzat la reforma de l’Estatut, afirmant que seguim sotmesos a les limitacions de la Constitució espanyola de 1978 i que, malgrat el maquillatge lèxic, els catalans no tenim "ni la clau ni el duro". Ha posat com a exemple l’engany del finançament, que en l’Art. 204 de l’Estatut, que refereix a l’Agència Tributària de Catalunya, que ja existia amb les mateixes atribucions sota el nom de Direcció General de Tributs, i que no podrà disposar dels principals tributs (IRPF, IVA, imposts especials i de societats), que no han estat cedits i que l’Estat espanyol se’ls apropia amb gelosia.
Serra ha reblat el clau, dient que per culpa de l’Espanya de les Autonomies, el país perd pistonada i que la reforma estatutària no es pot comparar amb el que teníem el 1979 sinó amb el que no tindrem a partir d’ara, atès que "no cobreix les necessitats actuals de la societat catalana. Catalunya es troba desemparada, tractada com una colònia, espoliada per l’Estat espanyol i per les empreses transnacionals.". Per tot plegat ha fet una crida a votar NO a l’Estatut.
Blanca Serra, sindicalista de la I-CSC i portaveu de la Plataforma pel Dret de Decidir, ha criticat els dèficits democràtics que arrosseguem des de fa tres dècades i va justificar el NO com a primer pas per a la regeneració de política del país. Serra ha analitzat la reforma de l’Estatut, afirmant que seguim sotmesos a les limitacions de la Constitució espanyola de 1978 i que, malgrat el maquillatge lèxic, els catalans no tenim "ni la clau ni el duro". Ha posat com a exemple l’engany del finançament, que en l’Art. 204 de l’Estatut, que refereix a l’Agència Tributària de Catalunya, que ja existia amb les mateixes atribucions sota el nom de Direcció General de Tributs, i que no podrà disposar dels principals tributs (IRPF, IVA, imposts especials i de societats), que no han estat cedits i que l’Estat espanyol se’ls apropia amb gelosia.
Serra ha reblat el clau, dient que per culpa de l’Espanya de les Autonomies, el país perd pistonada i que la reforma estatutària no es pot comparar amb el que teníem el 1979 sinó amb el que no tindrem a partir d’ara, atès que "no cobreix les necessitats actuals de la societat catalana. Catalunya es troba desemparada, tractada com una colònia, espoliada per l’Estat espanyol i per les empreses transnacionals.". Per tot plegat ha fet una crida a votar NO a l’Estatut.