Des de la seva aparició fa més de trenta anys, la SIDA ha causat un immens dolor i una pèrdua irreparable de vides humanes. També han estat, però, anys de lluita i de capacitat d’organització i superació per part de les pròpies afectades, sovint sense el suport que caldria per part de les institucions públiques.

Malgrat la lluita, però, més de trenta anys després, el problema del VIH/SIDA segueix afectant avui profundament les nostres vides i estem encara lluny dels objectius de reducció significativa de noves infeccions que ONUSIDA va establir com a objectiu per l’any 2020. Al Principat de Catalunya, per exemple, es registra una mitjana anual d’unes 800 noves infeccions, xifra que està molt per sobre de la mitjana europea.

Aquesta incidència té, a més, una especial afectació entre el col·lectiu d’homes gais, bisexuals, dones transexuals i altres homes que tenen sexe amb homes, havent-se incrementat a Catalunya el nombre de nous casos en l’última dècada en un 129% i representant actualment més de 8 de cada 10 noves infeccions només a la ciutat de Barcelona.

Si bé és cert que, en resposta a les demandes dels col·lectius i organitzacions que treballen contra el VIH, el Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat recentment un Pla d’Acció específic per tal de fer-hi front, no és menys cert que aquest no és un pla que atengui adequadament la realitat d’aquesta epidèmia, tota vegada que destina la major part dels recursos a la població en general, quan el cert és que l’únic col·lectiu on es produeixen més de 2 infeccions per cada 100 persones/any és el col·lectiu d’homes que tenen sexe amb altres homes. Siguem realistes, aquesta és una infecció que pot afectar qualsevol, és cert, però que només assoleix nivells d’epidèmia entre els homes que tenen sexe amb d’altres homes.

Cal per tant que, sense culpabilitzacions ni estigmatizacions, les administracions competents destinin els recursos necessaris per tal d’implementar una estratègia preventiva múltiple que, sense deixar d’insistir en la recomanació de l’ús del preservatiu com a eina eficaç de prevenció, inclogui:

• Un increment significatiu de les proves de detecció del VIH, així com de la seva freqüència, que permeti la detecció ràpida de noves infeccions i que el seu tractament esdevingui un mitjà més de prevenció eficaç;
• Una adequació de les polítiques de salut pública dirigides al control sistemàtic de la resta d’Infeccions de Transmissió Sexual (ITS), d’incidència directa i demostrada en les noves infeccions per VIH; i
• La implementació immediata de la profilaxi pre-exposició (PrEP), nova eina preventiva de demostrada eficàcia en aquells països on ja es distribueix, recomanada per l’OMS i ONUSIDA i aprovada ja per l’Agència Europea el Medicament.

Finalment, tal i com ha posat de manifest el Comitè 1r de Desembre-Plataforma Unitària d’ONG-SIDA de Catalunya, cal tornar a reclamar de les administracions que desplegui el Pacte Social contra l’Estigma i la Discriminació, eina fonamental per tal d’acabar amb el flagell discriminador que les afectades de VIH pateixen en tants d’àmbits de la seva vida quotidiana.

Cal, en definitiva, que la lluita contra el VIH/SIDA torni a ser una prioritat política, que les administracions treballin directament amb els col·lectius d’afectades, amb els centres comunitaris, amb les plataformes i ONG’s que hi vénen treballant, que les dotin de recursos i que les polítiques públiques apostin decididament per dur a terme una acció coordinada que permeti situar en un futur pròxim l’eradicació d’aquesta epidèmia.

Països Catalans, 1 de desembre de 2016