El passat dimarts 25 d'agost (a 6 dies de l'inici de curs) hem conegut per la premsa que la consellera d'ensenyament ha decidit continuar aplicant la LOMQE i incorporar importants modificacions als currículums.

Irene Rigau, actual consellera d'educació, ha tornat a combinar la cessió davant el govern del PP front una retòrica, ja no de desobediència, sinó de dilació.
Així les notícies que ens arriben per aquest curs són:

a) S'eliminen les modalitats de batxillerat d'Arts Plàstiques i Arts Escèniques i es fusionen el batxillerat Científic i Tecnològic, tornant a l'antic COU, un curs pràcticament pensat per a la selectivitat.

b) Es planteja l'aplicació d'una ESO aplicada (adreçada a l'alumnat que farà Cicles Formatius de Grau Mitjà) i una ESO acadèmica (adreçada a l'alumnat que farà batxillerat), d'aquesta manera es continua el retrocés cap al sistema del BUP i la FP, un sistema enormement selectiu i que segregava l'alumnat a partir dels 14 anys.

c) Es permetrà estudiar quatre assignatures, de batxillerat a distància, mitjançant l'IOC (Institut Obert de Catalunya) aplicant un sistema pensat per adults en edat laboral i no en persones joves i que bandeja l'educació com un fet col·lectiu, basat en el treball cooperatiu (com per altra banda és la vida laboral de les persones). A més, l'increment d'oferta a l'IOC, amb condicions laborals molt pitjors que a l'educació presencial, amb ràtios d'alumnes molt més elevades, continua la precarització de les plantilles.

d) L'assignatura “Educació per la Ciutadania” desapareixerà i es tornarà al model de triar entre religió i la nova assignatura “Cultura i Valors Ètics”. Aquesta assignatura serà una síntesi entre filosofia, cultura clàssica i religió . Els alumnes estudiaran el naixement de Grècia i Roma, les principals corrents filosòfiques, el cristianisme i la seva relació amb l'art. Per tant, se seguirà fent religió malgrat no ser l'assignatura de religió, i aquesta última tornarà a puntuar en l'expedient acadèmic.

En resum, més enllà d'una certa retòrica Irene Rigau va accedint mica en mica a l'aplicació de la LOMQE sui generis.

Tot plegat ens porta a tres constatacions:

Primera: Que la LEC i la LOMQE comparteixen un principi fonamental (l'educació és un servei pel qual s'ha de pagar i no un dret universal de bressol a universitat que s'ha de garantir) i per la coincidència de model entre LOMQE i LEC, la consellera actua d'aquesta manera.

Segona: Deixa encara més en qüestió la defensa de la immersió lingüística, que de fet ja no es realitza als centres privats amb plans especials de llengua (és a dir que si es paga no cal estudiar en català).

Tercera: Que qualsevol retòrica independentista en boca de la consellera Rigau (recordem que és candidata de Junts pel Sí) queda en no res, quant a quatres setmanes de les eleccions dels 27S accepta aplicar noves parts de la LOMQE, que ha estat rebutjada per la societat i la comunitat educativa. La consellera insisteix en què les competències per acabar amb la LOMQE estan al Congrés dels Diputats. Ens preguntem doncs, com pensa exercir la independència la senyora Rigau.

Com a com CUP fem una crida; a la desobediència a la LOMQE i a impedir l'aplicació des de les institucions, però també des de la comunitat educativa (AMPEs, sindicats d'alumnes i treballadores del sector), així com de la societat en general.

Recordem que recentment s'ha presentat al Parlament de la Comunitat Autònoma de Catalunya una iniciativa legislativa popular (ILP), que ha recollit prop de 100.000 signatures on es planteja un model educatiu centrat en l'alumnat; públic, democràtic, laic, coeducador, universal de bressol a universitat, que estem convençudes que ha de servir de base per bastir el sistema educatiu de la república independent de Catalunya i dels Països Catalans.