Aclariments respecte a l’avantprojecte de llei de contractes de serveis a les persones, impulsat pel Govern de la Generalitat:

1. Aquesta llei promou l’externalització de serveis públics?

Sí. Regula explícitament com s’han d’externalitzar aquests via contractació administrativa. Estableix nous objectes d’externalització i regula com han de ser aquestes externalitzacions. Com que no va acompanyada de cap altra llei que blindi la prestació pública directa per part de l’administració, el que farà és donar màniga ampla per fer negoci a costa dels serveis.

2. Quins serveis preveu? 

La llei regula explícitament l’externalització sanitària de serveis ginecològics i obstètrics, pediàtrics, serveis de planificació familiar, hospitalaris de cirurgia, entre altres; l’externalització respecte a l’educació com l’ensenyament preescolar i l’educació especial, el servei de menjadors escolars; l’externalització de serveis de cura de les persones, com la geriatria; entre d’altres. 
No és casualitat que aquesta llei afecti a serveis com la Sanitat, el sector social o l’educació, ja que són els serveis públics que han patit amb més virulència les retallades ni tampoc ho és que molts d’aquests serveis estiguin relacionats amb els treballs de cura d’envelliment i dependència. Aquest són treballs que socialment no són reconeguts dins de l’estructura productiva, malgrat que són imprescindibles per un fet tant transcendental per totes com la reproducció de la vida. 

3. Servirà per millorar la qualitat del serveis públics?

No, rotundament no. Servirà per empitjorar-los. Les empreses hauran de competir entre elles per guanyar l’adjudicació del servei, contemplant un marge per al benefici. 
La competitivitat està lligada a la rebaixa de la qualitat dels serveis ja que per ser competitius es busca abaratir costos i aquest benefici el fan a costa d’unes pitjors condicions laborals per a les treballadores, baixant la qualitat del material i/o productes, reduint les hores de la prestació dels serveis, etc. La competitivitat és un concepte que ha de quedar fora dels serveis públics, ja que molt sovint es confón, de forma volguda, eficiència amb competitivitat i així, construir un marc mental que normalitzi que els serveis públics passin a formar part de la lògica de mercat. 

4. Però regularitzar la contractació de serveis és positiu, no?

El que sembla positiu ara, a llarg termini pot convertir-se en un instrument que justifiqui la privatització de qualsevol dels serveis als que afecta aquesta llei, com per exemple l’educació, la sanitat o els serveis que presenten treballs de cura, etc. A més, en el sistema actual s’ha normalitzat l’externalització d’uns serveis que no haurien de ser prestats per empreses que es basen en la lògica d’obtenció beneficis, precaritzant els serveis i les condicions laborals de les treballadores. 
Tot i que la llei fa esment a la capacitat de l’administració de fiscalitzar el compliment dels contractes de concessió i les condicions amb què aquests s’estableixen, no determina els recursos dels que disposa l’administració per poder exercir un control real de la gestió d’aquests serveis (material que s’utilitza, condicions laborals, compliment de criteris ambientals, socials i de gènere, etc). 

La CUP-CC vam demanar mitjançant una moció al ple del Parlament, la implementació d’un servei de control i seguiment de la qualitat dels serveis gestionats de forma indirecta en base a determinats indicadors, entre ells, el compliment del plec de condicions –administratives i tècniques-, contingut de l’oferta, millores etc...que van fer considerar l’oferta de la concessionària com la més avantatjosa. Hi van votar en contra tots els grups menys CeC.

5. Millora les condicions dels serveis ja externalitzats actualment? 

No. Aquesta llei no servirà pels serveis que ja estan externalitzats actualment que se’ls hi aplica la normativa que era vigent en el moment de la formalització del contracte. Aquesta llei s’aplicarà als serveis que s’externalitzin en un futur i per tant comportarà necessàriament noves privatitzacions. 

6. Aquesta llei ajudarà a la igualtat d’accés als serveis públics? Acabarà amb la desigualtat en la concessió dels serveis?

No, lluny d’això. El fet de mercantilitzar amb els serveis públics sempre empitjora les condicions a qui menys recursos té. Així, quan els serveis perden qualitat, les conseqüències sempre impacten en la vida de la classe treballadora i de les classes populars. I això té conseqüències directes en la nostra salut, en el nostre benestar, en el dret a envellir dignament, etc. 

*Un estudi a partir de les dades del CatSalut conclou que els catalans amb recursos econòmics elevats viuen fins a 12 anys més que els de rendes baixes.

7. Aquesta llei és una obligació de la normativa europea?

No, la implementació de la normativa europea és una excusa per seguir privatitzant serveis públics. Cap directiva europea obliga a externalitzar via contractació pública els serveis a les persones. La Generalitat de Catalunya ha decidit sense cap obligació regular la licitació d’una cosa que ni l’Estat espanyol ni Europa obliguen a licitar. 

8. Amb aquesta llei impedim que les empreses s’enriqueixin a costa dels serveis públics? Servirà perquè els serveis públics els prestin només empreses d’economia social?

Al contrari. Aquesta llei permet que entitats privades s’enriqueixin a costa dels serveis públics. L’article 3.1 de la llei és molt clar “Queden subjectes a la Llei, amb independència del seu valor estimat, els contractes onerosos”, “ a efectes d’aquesta llei, s’entén que un contracte és onerós quan el contractista obté algun tipus de benefici econòmic, ja sigui de forma directa o indirecta”. A més, s’estableix la possibilitat d’optar per empreses d’economia social i solidària, però no s’estableix en cap cas l’obligatorietat. Si el que es buscava era beneficiar les empreses d’economia social, hi ha fórmules no contractuals per fer-ho com la cooperació institucional i la concertació amb entitats d’economia social.

9. Aquesta llei li resta importància al preu dels contractes?

En la nova llei, és més important el preu que la qualitat del servei. Aquest projecte fins i tot és més mercantilista que la llei de contractes del sector públic estatal. Malgrat aquesta llei diu que de 100 punts 40 màxim podran correspondre al preu i la llei de contractes estatal diu que el preu pot arribar a representar el 50, la llei estatal ja dóna la possibilitat de baixar el preu fins a 20 punts. 

10. És cert que gràcies a aquesta llei s’estalvien recursos públics i els serveis es presten de manera més eficaç?

No. Múltiples estudis demostren que la prestació directa dels serveis públics per part de les administracions i no de les empreses és més eficaç. Primer pel que té a veure amb la qualitat del servei ja que no es busca cap marge de beneficis i després en el preu del servei ja que està demostrat 
que l’enriquiment injust de les empreses a costa dels serveis a les administracions és a l’ordre del dia. 

11. Qui optarà a guanyar aquestes licitacions de serveis?

Les grans empreses. Tenim dos exemples de les empreses que més serveis han guanyat relatius a dependència, atenció a les persones, menjadors, escoles bressol, etc. Des de l’empresa Clece, que pertany al conglomerat ACS, de Florentino Pérez. En l'actualitat opera en sectors diversos, tant de l'esfera pública com de la privada. Entre les seves activitats hi ha serveis de neteja, assistència i serveis socials, construcció i reparació d'edificis, i la gestió de llars d'infants, o Valoriza Servicios a la Dependencia S.L,  que pertany a la constructora Sacyr (va registrar en els primers nou mesos de 2018 un benefici net de 108,8 milions d'euros) i que juntament amb Clece acostuma a guanyar aquests tipus de contractes de serveis.

10. Aquesta llei millorarà les condicions laborals de les treballadores dels serveis externalitzats?

No. Arribem al dia d’avui amb uns serveis públics cada vegada més desmantellats. Serveis on cohabita el sector públic i el privat, on no s’han recuperat els nivells d’inversió i les condicions de treball que van malmetre les retallades dutes a terme pels respectius governs de la Generalitat i on les formes de desregulació neoliberal han generat unes condicions de treball cada vegada més precàries. Parlem de més precarietat laboral de docents, monitores, metgesses, vetlladores, infermeres, educadores, ocupadores, cuidadores. A més parlem de treballs altament feminitzats on per les dones serà precarietat doble.