La CUP considera que l'acord entre CiU i PSC és resumeix en la constatació que el govern no només no defensa els interessos de les classes populars, sinó que ja ni es preocupa d'ocultar el seu servilisme i submissió envers les elits econòmiques, l'economia de casino i el capitalisme de la ruleta.

En el moment actual de profunda crisi econòmica, ens preguntem si, després que les polítiques de retallades de CiU, amb el suport d'ERC, hagin posat de manifest que el govern no té la menor intenció de posar fi al patiment de milers de llars, ara ens voldran vendre que el repartiment de la riquesa es farà via l'atzar de la ruleta.

CiU, que remarca dia sí dia també la manca de recursos econòmics i aprofita al màxim la recaptació via impostos dels qui menys tenen, està renunciant a recaptar a través d'aquells que podrien realitzar majors aportacions. No hi ha dubte que s'està legislant a la carta dels qui més tenen, i que són els mateixos que més guanyaran amb aquest projecte: Veremonte i Xavier Adserà, doncs exigeixen que se'ls rebaixin els impostos en el seu projecte lucratiu i així ho fa el govern.

De fet, el Govern de la Generalitat, en una modificació feta expressament per al nou projecte, rebaixarà les taxes especials per als casinos d’un màxim del 55% a un tipus únic del 10%. Aquest tipus de taxa, s’establia amb l’objectiu de gravar les conseqüències individuals, familiars i socials del joc i, evitar la possibilitat de blanqueig massiu de capitals. Amb aquesta modificació el govern deixa clara la seva incapacitat per prendre decisions pròpies, renunciant a una part important dels seus ingressos, facilitant el blanqueig opac de capitals i deixant clar que la seva preocupació per les persones es ven al millor postor, com s’està fent en els casos de la sanitat i l’educació.

La CUP s'ha mostrat radicalment en contra del BCN World des d'un principi, tant quan només es tractava d'un projecte ficció, com quan es va posar definitivament sobre la taula pel gran impacte que representa per al territori en el vessant mediambiental, social i econòmic, denunciats abastament per l’assemblea Aturem BCN World. Impactes que l'Alcalde de la ciutat, el Sr. Ballesteros, així com el líder d'UGT a Tarragona semblen voler passar per alt.

En primer lloc, de l'impacte mediambiental que aquesta activitat suposa cal destacar com a especialment greus l'ocupació de corredors litorals i l'alteració de l'equilibri hidràulic del territori, amb les derivades conseqüències per a l'ecosistema del territori que es veurà afectat. A més, es desconeix si s'ha previst l'impacte en relació amb l'augment dels residus i la seva gestió així com, la repercussió en termes energètics que comportarà.

En segon lloc, l'impacte social es tradueix en la generació de problemes de ludopatia, però també en el canvi de model turístic. Malgrat el Sr. Ballesteros afirma que el model de turisme familiar i cultural és compatible i amb el BCN World, és evident que no és així. Mentre altres municipis tenen serioses dificultats per a fugir del turisme de sol i platja i l'oci nocturn, nosaltres ens hi encaminem, amb l'afegit de la ruleta i tot el que l'envolta (màfia, explotació sexual, etc.) 

En tercer lloc, l'impacte econòmic posa de manifest la demagògia del discurs de la creació de llocs de treball. D'una banda, no està gens clar quants llocs de treball es crearan veritablement, doncs el BCN World és un projecte opac. Malgrat es parla de 17.000 llocs de treball, tota la informació ha anat apareixent als mitjans de comunicació, enlloc que es posés sobre la taula de manera clara i transparent a les compareixences que han tingut lloc al Parlament. Aquests llocs de treball, recordem, que estaran sotmesos a la nova reforma laboral, que permet precaritzar les condicions laborals i deixa als treballadors i treballadores totalment desemparats davant dels abusos de la patronal.

D'altra banda, aquesta aposta econòmica, a més de ser de tipus bombolla, acostuma a anar acompanyada d'evasió d'impostos i de generació de riqueses que no repercuteixen en el territori, sinó que romanen en mans de les entitats privades. El dictamen del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya indica que “no es fa un estudi detallat i separat de quin efecte tindrà aquesta modificació en la recaptació del tribut sobre els casinos existents i sobre els que potencialment es puguin autoritzar, i es remet al pla de negoci del promotor del projecte empresarial” deixant clar que el govern es despreocupa de la quantitat de diners que deixarà d’ingressar i que podrien crear molts llocs de treball i només obeeix els interessos privats.

Per últim, apostar pel BCN World és seguir apostant per l'economia del totxo i per l'economia de l'oci de luxe. Diferents veus ja han manifestat que el model turístic de la Costa Daurada és del tot insostenible. Fins i tot un informe de la Universitat Rovira i Virgili elaborat a petició de la pròpia Generalitat, tal i com remarca la plataforma Aturem el BCN World, subratlla que aquest model turístic, “implica un important consum de recursos, començant pel sòl disponible i acabant en aigua, electricitat, residus i infraestructures”. Aquestes repercussions s’aguditzen en el cas de macroprojectes turístics. D’altra banda, també es comença a apuntar a que un nombre més elevat de turistes no implica un volum major d’impacte econòmic al territori.

Per tot plegat, la CUP convida a la reflexió sobre la possibilitat de crear llocs de treball destinats a cobrir altres necessitats socials (llars d’infants, residències, escoles, hospitals, reforç d’equipaments culturals) amb la quantitat que, amb la modificació de la llei, haurà de pagar la població. Concretament, la CUP es refereix a la quantitat que es deixarà d’ingressar en les taxes dels quatre casinos existents i dels nous casinos, amb la quanitat que es deixarà de recaptar amb el blanqueig de capitals i, atès que només una part de les inversions està garantida, amb la quantitat que pot acabar pagant-se amb recursos públics per garantir l’estabilitat del projecte. 

Cal doncs repensar i obrir un debat profund, participatiu i, sobretot, transparent sobre quin model de creixement, quin model econòmic i quin model de territori volem en el futur.

CUP Tarragona 

31 de març de 2014