Des de la CUP fem una crida a tots els càrrecs electes del País a donar suport a la mobilització continuada i exigir una Taula Internacional per l’Autodeterminació, l’Amnistia i la Llibertat que possibiliti la concreció d’aquestes mesures:

• el final de la repressió i l'amnistia total
• la llibertat per dur a termes polítiques socials i econòmiques sense restriccions imposades per l’Estat
• l’exercici de l’autodeterminació

La sortida a tot això és que la gent pugui decidir en llibertat. Per tot això, de nou, cridem:

• a la continuïtat de les mobilitzacions, amb l’esperança que puguin ser massives, transversals i pacífiques, acompanyades d’assemblees populars a cada poble i cada barri per tal de preparar-les
• a totes les càrrecs electes de totes les forces democràtiques del país, diputats, regidors, alcaldes i alcaldesses, a trobar-se en una Trobada de Càrrecs Electes durant aquesta propera setmana per concretar el programa de reivindicació que adrecem a la comunitat internacional per trobar una sortida democràtica en clau d’autodeterminació a l’atzucac plantejat per l’Estat
• a periodistes, advocats, càrrecs electes de tot el món a venir aquí, i trobar-se amb les organitzacions polítiques i civils i de defensa dels drets humans i cridar cap a una Taula Internacional per l’Autodeterminació, l’Amnistia i la Llibertat

La resposta popular contra les sentències dels judicis, i la resposta de l’Estat davant d’aquesta ha evidenciat de nou el problema: l’Estat, el govern i els seus tribunals – no deixen cap via lliure per a la política a Catalunya. Recordem-ho, dilluns passat 9 líders polítics i socials catalans van ser condemnades a fins a 13 anys de presó, sumant gairebé 100 anys de condemnes.

Aquest és el centre del debat que enfrontem. Unes sentències de presó gravíssimes, de caràcter polític, com a resposta a l’organització d’un referèndum.

Des de 2006 fins ara, l’Estat, els seus òrgans constitucionals i judicials, però també les institucions polítiques, han estat tancant sistemàticament totes les portes a la política. El Govern espanyol prefereix ignorar la majoria social i donar respostes policials a la mobilització popular.

Per això, tornem a exigir la destitució del Conseller Buch i la dissolució de la BRIMO, així com la retirada dels cossos de seguretat de l’Estat.

El Govern de la Generalitat no només no ha estat a l’alçada, sinó que ha ajudat l’Estat a aquesta repressió. La proposta de Torra d’exercir l’autodeterminació aquesta legislatura ha estat immediatament torpedinada pels partits socis del govern: JxC i ERC. El Parlament està buit de poder i de capacitat per donar respostes polítiques a la situació.

El poble ho ha entès i està desbordant-ho tot. És imprescindible que la mobilització continuï.

I nosaltres hi volem contribuir. Aquesta situació té sortides polítiques molt senzilles. Només es necessita de voluntat política per impulsar-les. És una qüestió de voluntat política per part de qui veritablement ostenta el poder, que és l’Estat.

No és el Govern català qui pot assumir això – ni l’actual, ni cap altre que pugui sorgir – no té cap marge de maniobra, està lligat de mans i peus per l’Estat – sota l’amenaça constant del 155. I el que és encara pitjor, el Govern de la Generalitat i els partits que li donen suport no tenen cap voluntat de superar aquests límits i segueixen obeint les imposicions de l’Estat.

Les eleccions tampoc no són una sortida ara. No cridem a una taula de partits catalans. Tampoc cridem – ara – a unes noves eleccions que serien un baló d’oxigen per a l’Estat espanyol.

El Govern ha demostrat manifestament la seva incapacitat i no pot tenir el suport de la CUP. Però qui proposa eleccions ho fan per calmar i desmobilitzar el poble, que és l’únic que pot moure aquesta situació. Les institucions estan buides, bloquejades i amenaçades, i l’Estat nega cap sortida que no sigui autoritària. 

Per totes aquestes raons, fem aquesta proposta política per crear una Taula Internacional per l’Autodeterminació, l’Amnistia i la Llibertat que concreti la fi de la repressió i l'amnistia total, la llibertat per poder dur a terme polítiques socials i econòmiques sense restriccions imposades per l'Estat, i l'exercici efectiu del dret a l'autodeterminació.