Segons marca la legislació, el període concessional d'aquestes centrals a mans privades era només per 75 anys sense pròrrogues des de la posada en marxa de les explotacions a principis del segle XX. Un cop passat aquest període s'hauria d'haver extingit automàticament el dret d'aprofitament privat i procedir a la reversió pública, de manera gratuïta i lliure de càrregues, de les instal·lacions que constitueixen l'aprofitament hidroelèctric. Les primeres concessions que van caducar van ser al 1986 amb la Central de Cabdella (Vall Fosca), al 1988 amb les de Talarn i de Sossís i al 1993 la de Molino, també a la Vall Fosca. Així, fins a una quinzena de centrals distribuïdes majoritàriament al Pallars Jussà –fins a un total de 9– però també a altres indrets de Ponent, l'Aran i la conca de l'Ebre.

Tanmateix, un cop caducades cadascuna d'aquestes concessions s'han produït greus irregularitats en inscriure's de manera fraudulenta noves dates de reversió pública al registre d'aigües de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, amb l'objectiu que aquestes empreses continuessin beneficiant-se la concessió al marge del que marca la llei. Com a conseqüència d'aquest frau, la majoria d'aquestes concessions privades s'han allargat irregularment fins al 2061 sense aportar cap expedient d'extinció ni renovació de les concessions i en alguns casos suposa triplicar el període legal de concessió que marca la llei, com és el cas de la Central de Cabdella, on s'estaria allargant la concessió 150 anys en comptes de 75. 

A més de la quinzena de centrals amb la concessió caducada, aquest frau s'estendria a un total d'una setantena de centrals hidroelèctriques a tota Catalunya, de les quals moltes tenien prevista la fi de concessió privada en els propers anys com són les centrals pallareses de Certescan, Espot, la Torrassa i dues més de l'Aran.

La principal empresa beneficiada amb aquest frau és Endesa tot i que hi ha també altres empreses generadores que també han participat d'aquestes irregularitats com CaixaLeasing, Hidrodata o G3T (de l'entorn Pujol-Ferrussola), ja que Endesa va «vendre» sense cap dret centrals de baixa potència a aquestes empreses un cop anaven caducant les concessions de 75 anys. 

Aquestes irregularitat també s'estén a altres llocs de l'Estat. A l'Aragó al 2013 Endesa va haver de retornar a mans públiques la central de Pueyo de Jaca després de 9 anys d'haver caducat la concessió i una gran pressió del territori. També cal tenir en compte que l'11 de maig de 2018 els tribunals van crear jurisprudència en afirmar que era irregular renovar la concessió fins al 2061 de la central auxiliar de Campo, també a l'Aragó, després que hagués caducat la seva concessió privada de 75 anys. També consta com a jurisprudència una sentència del 2013 que estableix que el període màxim de concessió, incloses pròrrogues, ha de ser com a màxim 75 anys. 
 

La CUP emprendrà totes les accions necessàries

A banda de l'evident frau als interessos de les classes populars que va representar la privatització de les empreses elèctriques i la liberalització del sector energètic (amb un increment del 80% en el preu en 10 anys, empitjorament del servei i empobriment energètic de les classes populars) existeix un frau i un abús sobre el territori que avui la Candidatura d'Unitat Popular volem denunciar.

Des de la CUP es considera aquesta situació un abús i frau als municipis pirinencs i també l'enriquiment il·legítim de les empreses elèctriques a costa de recursos públics i dels municipis. Les centrals hidroelèctriques del Pirineu es van construir sobre domini públic hidràulic i sobre domini públic municipal (terrenys comunals) amb els esforços de la gent del territori i la seva reversió ha de garantir el control públic i municipal d'aquestes instal·lacions, amb càrregues a favor dels veïns i els ajuntaments i esdevenir un motor real de desenvolupament i equilibri poblacional al món rural.

D'aquesta manera, des de la CUP emprendrem totes les accions necessàries per garantir la reversió a control públic de les centrals hidroelèctriques de la Vall fosca i la resta del Pirineu com a primer pas en el camí de la recuperació de la sobirania energètica amb l'horitzó d'una República de les persones i per a les persones. 

Una de les vies que no es descarten és la via judicial. A més, el proper dimarts 9 d'octubre al Parlament, entre les diferents propostes de resolució que entrarà la CUP-CC per al debat de política general s'inclou una proposta de revertir les concessions hidràuliques de generació elèctrica de Catalunya que hagin sobrepassat els 75 anys d'explotació i recuperar-ne el control públic.