Avui ens llevàvem amb la notícia d'un nou feminicidi a l'Estat Espanyol, on un home ha assassinat una dona a Granada a cops de destral, amb la detenció d'un home a Osca per abusos infantils i intent d'assassinat masclista i amb una agressió sexual a Algorta (Euskal Herria).

Dimarts, assistíem impotents a la troballa dels cossos de dues joves de 24 i 26 anys a Conca (Castella), assassinades per l'ex parella d'una d'elles. Reivindiquem el seus noms, Marina i Laura, com ho faríem també, si poguéssim, amb el nom de la dona que aquell mateix matí va ser apunyalada fins la mort a Castelldefels, la mateixa que moria espontàniament “a la via pública”, segons la majoria dels mitjans, que ni es van molestar en humanitzar-la i donar-li un nom.

Precisament a Castelldefels, havien estat assassinades fa unes setmanes dues criatures de 7 i 10 anys i la seva mare, sumant tres nous noms, els enèsims, a la llarguíssima llista de feminicidis i infanticidis comesos aquest any: 28 als Països Catalans en aquest 2015, 64 a l'Estat Espanyol, més de 790 des del 2003, només comptant xifres oficials. Un extermini que en no té res de casual ni d'espontani. Ben al contrari, és emparat per totes i cadascuna de les institucions que conformen la societat patriarcal i impulsat i justificat per una ideologia, el masclisme, que concep les dones i les criatures com a propietats, la vida de les quals depèn exclusivament dels mascles dominants de la família.

Ens trobem clarament enmig d'un moment d'intensificació brutal de la guerra contra els cossos de les dones, de repunt de la violència masclista en la seva dimensió més àmplia. La coacció violenta del sistema patriarcal per mantenir la subordinació entre gèneres i la divisió sexual del treball és cada dia més extrema, en forma d'agressions, de violència estructural i lleis de segrest dels nostres cossos, d'explotació de la força de treball femenina via no reconeixement de les tasques de reproducció i cura, de pressió estètica i bombardeig a l'autoestima i a l'autonomia emocional i, en darrera instància, de l'eliminació física.

Davant la manca de resposta de les institucions, de solidaritat, condemna i acció per part de la població en general i dels moviments organitzats, la CUP considerem una urgència de primer ordre combatre el Patriarcat de forma integral, en cadascuna de les seves vessants i institucions, sense oblidar que el procés comença en nosaltres mateixes, amb una voluntat real de transformació de l'actual entramat social i polític que perpetua l'opressió de les dones i les nenes.

Alhora, manifestem:

- Que allà on tenim presència impulsarem plans integrals contra la violència masclista i les agressions, que contemplin els espais educatius i de lleure, l'espai públic i l'urbanisme, l'atenció i empoderament de les dones supervivents de violència, la generació de recursos i el suport als espais d'autoorganització.

- Que cal una reforma integral dels sistemes legal i judicial, pràcticament inservibles ara mateix per fer front a les situacions de violència masclista, i amb els qual únicament un 4'8% dels agressors i maltractadors acaben condemnats. I és que l'actual sistema no fa sinó reforçar la desprotecció i inseguretat de les dones denunciants, desatenent la demanda d'ordres d'allunyament i partint d'una premissa de no credibilitat del testimoni de les denunciants, atorgant custòdies compartides a maltractadors i no perseguint d'ofici les agressions contra les dones.

- Que el combat contra el Patriarcat és una línia de batalla prioritària de l'Esquerra Independentista i que, per tant, mentre no siguem tractades com a éssers humans i ciutadanes amb dret a la vida i a la dignitat, el debat sobre els drets i les llibertats al nostre país serà una triste quimera per a les dones.

- Que lluitem per un país lliure amb persones lliures i que, malgrat l'actual moment polític que vivim, els Països Catalans són un dels territoris de l'Estat amb una xifra més alta de feminicidis, fet que no canviarà per si sol si no s'engega una estratègia específica i global per combatre el masclisme i el Patriarcat, començant pels prejudicis, mites i estereotips imperants en la societat (i fortament apuntalats pels mitjans de comunicació) i per l'educació de les nenes i joves en l'autoestima i l'autodefensa individual i col·lectiva.

Finalment, reiterem que els homes no podem abstraure'ns ni allunyar les responsabilitats d'aquesta situació de nosaltres mateixos. En som còmplices quan defugim la renúncia als privilegis patriarcals dels que gaudim pel fet de ser homes, quan no assumim la lluita contra la violència masclista com a prioritat absoluta per a la supervivència física, mental i emocional de la meitat de la població, quan detectem una situació de violència i la normalitzem o la ignorem, quan consentim la presència d'agressors i maltractadors als nostres entorns immediats, quan no ens revisem els propis rols, ens autoestudiem i treballem aquelles violències que fomentem, amaguem i infligim.

Cal passar de les lamentacions, dels cops al pit i de les declaracions grandiloqüents a prendre totes les mesures polítiques i socials necessàries per aturar aquesta sagnia i construir, entre totes i tots, un país lliure que garanteixi una vida digna a les dones, lliure de maltractament, violència, explotació i submissió.