La CUP-Crida Constituent ha registrat al Parlament de Catalunya una proposició de llei contra l’abús bancari. La proposició de llei està centrada en dos àmbits: per una banda, l’abús de la banca sobre el sector públic i de l’altra, sobre el sector privat i els ciutadans.

Pel que fa al primer àmbit, aquesta llei pretén acabar amb l’abús que fan entitats bancàries en els crèdits a ens públics o quan s’han de renegociar crèdits des d’empreses i administracions públiques, quan des de la banca s’aprofita per imposar condicions properes a la usura.  

El diputat Benet Salellas ha assegurat que  “la banca té una responsabilitat en aquest país en l'àmbit privat, evident, però també en l'àmbit públic." i denuncia el fet que la banca “s'aprofités el moment de més debilitat financera de la Generalitat per reestructurar crèdits”.  "Primer van saquejar les famílies amb hipoteques abusives i després van saquejar la Generalitat reestructurant deute. No podem permetre que continuï la deutecràcia" ha reblat el diputat de l’esquerra independentista. 

En la llei es defineix legalment el concepte d'abús per usura, es fixa la nul·litat dels contractes que continguin clàusules abusives i es prohibeixen certs tipus de comissions com la de reestructuració. La voluntat és la d’evitar la transferència directa de fons públics cap a la banca, mitjançant les clàusules i interessos abusius i certes comissions.

A la segona part de la llei dedicada al sector privat i consumidors , principalment es defineix com a clàusula abusiva tota aquella que no sigui comprensibles per part dels contractants o l’establiment d’índexs d’interès controlats per la banca, com l’IRPH. A més, s’equipara la protecció de pimes, autònoms i entitats sense ànim de lucre a la que ja gaudeixen actualment els consumidors. Per Salellas “la crisi hipotecària ha deixat tantes víctimes i tanta pobresa que necessitem continuar proposant mesures en defensa de les persones afectades."

En el preàmbul de la llei s’apunta “no pot -ni pretén tampoc- revertir la totalitat de les polítiques endegades en relació al sector bancari espanyol quant a la gestió de la crisi especulativa i bancària, en què en lloc d’utilitzar aquesta intervenció per transformar els actius rescatats en béns públics al servei de la comunitat creant per exemple una banca pública i un parc d’habitatge social, el que ha passat és que un cop socialitzades les pèrdues d’aquestes empreses a costa dels impostos de la ciutadania, s’han tornat a entregar al sector privat en condicions molt avantatges per tal que en mantingui l’explotació. Però sí que resulta imprescindible, urgent i necessari adoptar algunes mesures per tal d’esmorteir els efectes d’aquesta acumulació per despossessió tant quan l’expoliat és un actor públic com quan ho és un privat.”