Enfoquem la compareixença amb tres objectius: desfer dos equívocs interessats sobre corrupció i rebutjar una proposta.

Primer equívoc: l’independentisme no és ni serà corrupció.

L’independentisme, almenys el que defensem des de la CUP-CC i des d’amplis sectors del país no té res a veure amb la corrupció. L’independentisme és precisament l’antagonisme de la corrupció perquè és un moviment que beu de la voluntat de superar el règim institucional i polític derivat del 78, precisament l’esquema d’on prové el gruix de la corrupció que hem patit. Que ningú menystingui o pretengui apaivagar l’element transformador de l’independentisme perquè nosaltres mai hem entès el procés com un joc de banderes, va, sobretot d’enderrocar un règim que avui regalima corrupció a tothora i a tot arreu.

A banda, i per lògica evident, mantenir que l’independentisme és corrupte seria com dir que el federalisme és corrupte –en tant que l’abraça el PSC, avui encausat al cas Pretòria o a Catalunya Caixa de la mà del flamant ministre del PSC Narcís Serra- o que l’unionisme és corrupte perquè el PP és el partit amb més causes judicials per corrupció d’Europa i té entre les seves files als PPCC noms il·lustres com Carlos Fabra, Alfonso Arús, Jaume Matas o Miquel Nadal.

És més, la corrupció entén ben poc de banderes i de jaquetes. I si no que li preguntin a Fèlix Millet, a qui es relaciona bé amb el finançament criminal de CDC... però aquesta bèstia negra actual de la corrupció, Fèlix Millet, també va ser un gran amic de Jose María Aznar, tal com acredita la correspondència que es troba incorporada a la causa del cas Palau: Millet feia gestions relatives a les subvencions del Ministeri de Cultura amb Jose María Michavila o amb Jorge Fernández Díaz, i si repassem l’hemeroteca veurem que va acabar participant en la secció catalana de la FAES, la Fundació Catalunya Futur, fundada per Josep Piqué en aquells anys de l’aznarisme, en què a banda de Millet hi havia... Boi Ruiz! Volta el món i torna al Born!

Per tant insistim. No és pas el moviment polític independentista el que té responsabilitat al cas Palau o al sumari Petrum. És una força política determinada, i un conglomerat d’interessos polítics i econòmics determinats, que es diu Convergència Democràtica de Catalunya de la qual vostè és secretari general des del 2000 i és revalidat com a tal en els congressos del 2004 i del 2008, precisament en el moment en què es refereixen tots aquests procediments (Palau, fets 2003/4). Un conglomerat d’interessos (aquí es pot desenvolupar més biografia Mas al govern...)

Per contra l’independentisme seu amb toga a les acusacions de Cat Caixa, Innova a Reus, Inipro a Tarragona, Agissa a Girona i per tant és a les antípodes de la corrupció. Som manifestament un moviment anticorrupció i que no deixarem que ningú, ni vostè ni ningú, intenti blanquejar la corrupció amb el nostre moviment i amb la legítima i necessària aspiració democràtica dels Països Catalans en l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Segon equívoc: la corrupció ha existit i la guerra bruta també. La corrupció és guerra bruta i la guerra bruta és corrupció. Però la corrupció de convergència no se la inventa ningú: hi era i vostè ho sabia.

I és cert l’Estat espanyol és una claveguera. Ho sabem, és un estat que no té cultura democràtica i que posa les institucions no al servei de la gent i de les seves majories socials sinó dels interessos dels partits i de l’oligarquia que governa des del Decret de Nova Planta.

Ara, aquesta fortor de claveguera bé que la devia notar vostè quan avalava el govern de Felipe Gonzàlez o quan subscrivien el pacte del Majestic amb Jose María Aznar, o quan pactava amb Zapatero la retallada de l’Estatut que havia sortit d’aquest Parlament o quan pactava uns pressupostos de les retallades (els històrics del 2011) amb el PP fins i tot quan el moviment independentista ja havia pres el carrer (desbordant aquella pancarta aguantada per polítics l’estiu del 2010...). 

Durant vint anys vostè ha representat l’autonomisme a casa nostra. L’ha representat, l’ha reforçat, l’ha mantingut, l’ha estintolat sempre que ha fet falta i tot el seu club d’amiguets se n’han enriquit, diguis Jordi Pujol Soley o Jordi Pujol Ferrussola, diguis Macià Alavedra o els implicats en el cas Treball, el cas Turisme i la llista inacabable de la vergonya corrupta autonomista.

I per tant aquell paper de tapadora que vostè ha tingut en aquest trosset de terra ha saltat pels aires i aquells que li pagaven els favors des de les institucions de l’Estat i el poder econòmic li han retirat la immunitat i el rei ha quedat nu i així hem pogut veure com s’enfilava el 3% fins al 4% “porqué convergència pedía más”.

Sí, expresident, vostè tenia un aforament encoixinat, l’aforament estatutari era massa petit, vostè en tenia un de molt més sòlid, bastit al pont Aeri, amb la gent de Foment del Treball, amb les elits de PP i PSC-PSOE, era un aforament de virrei, que cotitzava a l’Ibex-35 de la mà de la Caixa, Gas Natural i les 400 famílies.

I nosaltres hem estat els darrers 20 anys lluitant-hi en contra, als carrers, a les universitats, als centres de treball, arreu, per construir un país des de baix, al servei de la gent i aquest país avui es diu independentisme, perquè després del dret a l’autodeterminació nosaltres volem emancipar-nos de tot el que aquests 20 anys signifiquen.

Per tant quan parlem de CDC no digui que se’ls persegueix per ser independentistes, això és cinisme, és hipocresia i és enverinar el discurs públic. La corrupció ja hi era, no l’ha pas inventada l’Estat! És evident que surt ara perquè vostè ja no és útil per als seus aliats de sempre, però no ens expliqui sopars de duro als independentistes.

Rebutjar la proposta: no volem que segueixi en política ni tan sols representant internacionalment el país o el procés d’independència.

L’independentisme no pot ser el flotador de ningú. Vostè s’ha dedicat a utilitzar el procés, perquè quan el 9-N del 2014 vam inundar els carrers de desobediència al Tribunal Constitucional més de 2 milions de persones, aquell era el moment de forçar una ruptura amb l’Estat i en canvi vostè va utilitzar la convocatòria de les eleccions per apoltronar-se al govern, sí, enlloc de convocar les eleccions llavors vostè les va convocar per UN ANY després, i després va exigir la llista conjunta amb xantatge a ERC i després va exigir ser a la llista com a número 4... un xantatge rere l’altre sempre en lectures de partit o de manteniment al poder.

Per això entre molts d’altres motius nosaltres vam ser ferms i conscients a l’hora de demanar que no fos el president en aquest moment tan important de mirar endavant i de construir el futur. Un futur nou que no s’assembli al passat. Vostè és passat, president Mas, i allà s’ha de quedar.