Vivim una situació complicada. Avui sabem que tothom ens criticarà. Avui sabem que aquells qui volen mantenir l’status quo, els qui es neguen a entendre la necessitat d’esdevenir República del poble català, aprofitaran aquesta ocasió per intentar llençar-nos als lleons. També sabem que aquells qui repeteixen “primer la Independència i després ja veurem” tampoc volen entendre les crítiques i es neguen a acceptar les propostes.

Crítica sistèmica. Fa sis mesos insistíem que el procés de reestructuració del capitalisme està dissenyant societats on l’emergència social es cronifica i es converteix en una realitat de misèria per a milions de persones a casa nostra. I recordàvem que l’austeritat com a recepta per la sortida de la crisi està essent una molt mala noticia pel conjunt de les classes populars que veiem com se’ns retallen els drets socials i es precaritzen les nostres condicions de treball i de vida.

En paraules del company i pastisser economista Josep Manel Busqueta: “Davant d’aquesta realitat, els instruments de política econòmica amb els que compten avui les institucions públiques esdevenen part del problema més que elements que permeten fer front a la realitat social que estem vivint. En un model de capitalisme que assegura el seus beneficis a base d’incrementar la pobresa i la desigualtat de forma geomètrica disposem, en el millor dels casos, d’instruments de política econòmica que ens permeten fer-hi front en proporció aritmètica. Com a resultat tenim que cada any que passa la realitat social empitjora i els recursos que tenim per fer-hi front són més migrats en termes relatius, i no gaire superiors en termes absoluts. La política pública avui s’ha convertit en la política de la gestió de la misèria deixant a cada cop majories creixents de la població a la intempèrie, a redós de la caritat.”

Polítiques d’endeutament/límits autonomisme. Vostè parlava de les enormes dificultats de l’economia catalana i d’una “relativa” millora. 5.996.122.665,04 d’euros. Primer any en molts que la conselleria del deute disminueix. Podríem pensar, i hi ha qui ho fa, que és fruit d’una feina explícita per a reduir el deute. Però res d’això, això no respon a una política de retallades intencionada com han patit els darrers anys totes les polítiques públiques catalanes.

Que les finances de la Generalitat de Catalunya estan en una situació més que delicada no és sorpresa per a ningú. Complir el dèficit imposat pel Ministeri d’Hisenda, per encàrrec de Brussel·les; pagar puntualment deutes, interessos i altres compromisos financers amb creditors i proveïdors, i, a la vegada, fer front a la inversió social sense incórrer en noves retallades es revela com una missió gairebé impossible. Enguany s’ha de fer front a venciments del deute de més de 5.000 milions d’euros i a compromisos per finançaments estructurats per prop de 1.000 milions. Seguirem engreixant la bola de neu?

L'autonomisme limita la nostra sobirania econòmica. És evident que en el context de submissió política a l'Estat espanyol i a la Unió Europea, existeix un recorregut limitat a l'hora de fer propostes econòmiques de transformació social profunda a través dels pressupostos. Però es pot fer més. Es pot apuntar voluntat de canvis, es pot demostrar que la República que construïm és diferent a l’autonomisme que hem conegut els darrers 30 anys.

Referèndum, procés constituent i rescat social. Els pilars principals d'aquesta legislatura eren, són i seran tres, sobre els quals pivota l'acció de la CUP-CC, i sobre les quals reposa el seu desenllaç final en clau de sobirania, democràcia i justícia social que pensem que és un anhel majoritari del nostre poble: referèndum, procés constituent i rescat social.

I així, el ple de la Qüestió de Confiança vam dir: “Han de ser, per tant, uns pressupostos que siguin una eina per guanyar el Referèndum. I perquè puguem guanyar el referèndum d’independència, la idea del referèndum ha de poder ser associada a un projecte de progrés, un projecte de majories, un projecte orientat a beneficiar-les, i no un projecte que, com els trenta anys d'autonomisme, estigui orientat a beneficiar i protegir els interessos d'unes elits sovint corruptes i sempre compromeses amb el mateix estatus quo que ens ha negat el dret a l'autodeterminació, alhora que facilitava que els rics fossin cada vegada més rics, mentre la pobresa anava en augment”.

Reversió de retallades. Els milers de desnonaments, la precarietat i les retallades als serveis públics, el fet que una de cada cinc persones visquin sota el llindar de la pobresa,... ens obliguen a anar més enllà de la proposta que se'ns ha posat sobre la taula.

Model provisió i gestió. Si analitzem el projecte avui presentat, veiem com seguim engreixant les arques privades. Veiem com en els serveis públics es continua premiant les empreses, fundacions i consorcis allunyats del control públic i ciutadà. El model de gestió proposat en aquest projecte és una pròrroga del que hi ha hagut fins ara, és mantenir el model de gestió mixta, que per alguns és d’èxit però que sobretot i permanentment és d’èxit per aquells qui gestionen el sector privat, ja que n’obtenen beneficis. Fem que els recursos públics vagin íntegrament a la pública? Augment de sanitat tot a gestió privada.

Ensenyament. S’afirma que la inversió en educació ha augmentat respecte el 2010, però és que el nombre d'alumnes ha crescut, i per tant afirmar això és fals. En educació, els pressupostos de 2017 suposen una inversió de 3.620 euros per alumne. Els de 2010 suposaven una inversió de 4.215 euros per alumne. Així malgrat que en la proposta de pressupostos s’augmenta 330 milions euros la despesa en educació, i es l’única despesa social que en termes globals millora la inversió dels pressupostos de 2010, una part important d’aquesta millora anirà a augmentar els concerts educatius, una partida de 55 milions euros. Propostes per millorar la qualitat de l’ensenyament públic com són l’augment de 6.000 professors, que permetrien desdoblar grups entre d’altres, estan lluny de ser recollides. No hi ha 140 milions d’€ per millor l’escola pública, espai de cohesió en aquest país?

Renda garantida. És preocupant que en un moment de crisi com aquesta el pressupost de la Conselleria de Treballs i Afers Socials i Família augmenti només 100 M (d'un pressupost de 27000). Cal abordar d’una vegada per totes la necessitat d’implementar una renda garantida de ciutadania com a dret subjectiu i per tant, cal anar més enllà de les paraules i posar-hi els recursos. Però res més lluny de la realitat.

Manteniment de privilegis: El govern ha decidit no alterar alguns dels elements que més injustícia creen a nivell impositiu i sobre els que té poder -successions, patrimoni, IRPF- i com ja he dit ha mantingut una residualització excessiva dels serveis públics. Aquesta és la voluntat de Junts pel Sí, no canviar res? És obvi que no es poden voler mantenir tots els privilegis i favors acumulats durant 30 anys d'autonomia de cacics, i pretendre alhora guanyar el referèndum. Per guanyar-lo hem de convèncer al màxim de gent possible que la República és una oportunitat, i per això també els pressupostos haurien de ser el punt d’inflexió en les polítiques socials, no poden ser uns pressupostos continuistes amb unes polítiques neoliberals que durant anys han augmentat desigualtats i desestructurat serveis públics.

Vostès creuen que mantenint els rescats de les pistes d’esquí, mantenint els avals a Formula One Group del Sr. Ecclestone i el Circuit de Montmeló (deficitari), o intentant desplegar Barcelona World construïm la República del 96%?

Alternatives. Des del convenciment, i la certesa, que hi ha alternatives i es poden fer les coses diferents nosaltres:

1.- Proposem combatre les polítiques d’austeritat i de dèficit, eliminant topalls i frens a la contractació de personal i d’augment de la despesa en els sectors públics estratègics.

2.- Proposem una reducció del 19% de les retribucions complementàries dels alts càrrecs i dels eventuals per destinar-ho íntegrament a renda garantida de ciutadania.
3.- Proposem un major control de les polítiques d’aval de la Generalitat de Catalunya, i instituïm que sigui el Parlament que autoritzi els avals de valor superior als 10 milions d’euros i proposem que no siguin autoritzats determinats avals com el del Circuit de Catalunya.

4.- En matèria de referèndum proposem que no es vinculi a l’existència d’un marc legal vigent com proposa la llei sinó que la garantia del referèndum sigui en totes les condicions.

5.- Proposem la creació d’11 programes pressupostaris nous vinculats a fons transversals i que dotem de fons amb els següents objectius:

a) Lluita contra la corrupció i l’evasió fiscal
b) Rescabalar serveis externalitzats i recuperar-ne la gestió pública, en un fons general però també amb propostes concretes com un programa de gestió integral de les emergències, d’eliminar la precarietat de la política cultural o per rescatar i fer públiques les autopistes catalanes.
c) Crear un parc públic d’habitatge arreu del territori
d) Fons estructural de cohesió social i per la garantia d’ingressos pensat per desenvolupar la renda garantida de ciutadania
e) Crear una Banca Pública Catalana
f) Crear un Banc de Terres

6.- També proposem fons específics d’ajuda a la cooperació, de lluita contra el canvi climàtic, de defensa del patrimoni natural, de polítiques d’igualtat entre gèneres i lluita contra la violència masclista, d’economia cooperativa...
7.- Proposem augment del control de cara als concerts educatius, eliminació dels concerts educatius dels centres que segreguen per sexes o que no compleixen els criteris d’escola inclusiva o que segreguen per motius racials, socials o culturals.

Què volem. Si aquests han de ser els pressupostos de la ruptura i que a més a més ens facin guanyar el referèndum cal plantejar-nos un pas endavant en la resolució de la triple crisi d'on venim: institucional, econòmica i nacional i, per tant, els pressupostos han de tenir previsions agosarades en cadascun d'aquests àmbits: fer pagar més als rics al que més tenen, garantir que estem posant la primera pedra per recuperar els serveis públics, posar fil a l'agulla en el finançament del Procés Constituent, i garantir el màxim de bé els propers dies com s'articularà el referèndum perquè no hi hagi cap esquerda i tinguem clar com a país com el farem. Aquesta legislatura ha de ser excepcional i això vol dir: referèndum, procés constituent i rescat social.

Avui confiança, no en el parlament, no en el govern. Confiança en que serà el conjunt de la població catalana la que finalment acabarà atorgant el sentit veritable d’autodeterminació a aquesta legislatura en la que estem. Així doncs és perquè creiem en l’esforç i la determinació mostrada pel conjunt de totes i tots els que han fet possible arribar fins aquí que avui obrim un debat. Un debat en el conjunt de la ciutadania. I és amb aquest gest que entreguem la confiança, i ens encomanem al conjunt d’aquesta ciutadania, tossuda i convençuda, per cloure amb èxit aquesta legislatura. A totes elles els diem que pel que resta a nosaltres, continuarem ferms i fermes, com sempre ho hem estat, en el camí envers la independència sense donar el nostre braç a tòrcer en tot allò que representi la lluita pels drets socials i la defensa d’una societat més justa i digna per tothom. La pregunta és: serà el govern capaç d’escoltar?

Eulàlia Reguant, diputada de la CUP-Crida Constituent