El 27 de setembre per la CUP-CC es va encetar un moment històric, il·lusionant, que batega amb passió, al mateix ritme que el cor de tantes i tantes persones que aquella nit celebraven la majoria parlamentària independentista que obria les portes, de bat a bat, per avançar cap a la construcció de la República.

Des de l'endemà mateix ens posàvem mans a la feina reconeixent la tasca que es derivava d'acceptar que els resultat electorals ens donaven una majoria formidable per començar el procés cap a la independència, però no per cloure'l. Així que a la vegada que encetàvem el procés de ruptura, havíem de donar senyals inequívocs que ens permetessin sumar a aquest projecte col·lectiu totes aquelles persones que encara no s'hi senten identificades. Per nosaltres això significava que les polítiques que s'havien d'emprendre durant aquests divuit mesos excepcionals havien de mostrar, tant a nivell social com constituent, que la República que emergia era la República de la justícia social i la democràcia real. Que amb l'autonomia, la corrupció i l'austeritat es deixaven enterrades per sempre èczemes que no havien parat de supurar en el marc del caduc i irreformable Estat espanyol. Calia donar la màxima embranzida al procés, desfermant el poder constituent que, per sobre de lideratges personals i de partit, representa la dimensió multitudinària de la seva transversalitat.  

Del 27 de setembre ençà han estat tres mesos durs i difícils, tres mesos que ens han permès constatar, un cop més, que la discussió i el debat respectuós, franc i honest no són sempre les premisses des de les quals s'articula la democràcia en les nostres societats. Hem constatat que la democràcia en el món “lliure” del capitalisme resta agotzonada darrera litres i litres de tinta i hores i hores de tertúlies on professionals de l'opinió conformen els relats de les majories. Aquest ha estat el nostre defecte durant aquest mesos, la ingenuïtat de creure que un debat de país, i no només de poder, era possible.

Hem clos la negociació. Ni Mas ni Març. Tenim nou president i la legislatura ha començat. La CUP-CC en aquesta etapa que comença serà com sempre l'accelerador del procés i el fre de totes les polítiques que pretenguin continuar agredint, a cop de tisora, el conjunt de les classes populars. Ho seran les nostres deu diputades al parlament i ho serem la resta des de cada lluita, des de cada poble, des de cada barri dels Països Catalans.

Això som i a això ens devem els i les diputades de la CUP-CC. Dos d'ells, fruit de l'acord amb JXSI, retornem l'acta de diputats però, per nosaltres, no hi ha dimissió possible. El desconeixement de la CUP-CC els ha fet pensar que això ens podia fer mal, però l'acta de diputat no ens fa més forts a la CUP-CC, només ens fa més públics. Deixem 10 veus al parlament, com ahir, i tornem als carrers a fer feina, incansablement. Cap acta de cap parlament pot encabir ni la rebel·lia ni l'esperança. Retornem l'acta per restar on érem, disposats a continuar treballant i lluitant per fer de la República Catalana un reflex exemplar de la societat que volem bastir. Julià de Jòdar i Josep Manel Busqueta, 13 de gener del 2016

Julià de Jòdar i Josep Manel Busqueta,

13 de gener del 2016