Aquestes darreres setmanes tots els mitjans de comunicació s’han fet ressò en major o menor mesura de les xifres sobre població espanyola resident a l’exterior i sobre la persistència del fet que, malgrat tantes bones paraules tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, sobre la recuperació econòmica, la tendència migratòria que es va iniciar amb força l’any 2008 amb el començament de la crisi econòmica no només no es redueix sinó que s’amplifica sense que ni des dels poders públics espanyols ni des dels poders públics catalans puguem tenir la sensació que hi hagi una acció política activa per a fer front a aquest problema.
El passat 15 de març, l'INE (Instituto Nacional de Estadística), publicava les dades del 'Padrón de Españoles Residentes en el Extranjero' (PERE) tancades a dia 1er de gener de 2017. Aquestes dades de l'INE s’elaboren sobre la base dels registres consulars i inclouen la població inscrita per votar [els que formen part del CERA (Cens Electoral de Residents Absents)] i els menors de 18 anys. Segons les dades de l'INE, un total de 284.374 catalans estan inscrits als consolats espanyols d’arreu del món (un augment del 7,7% al 2016). Això representa un augment de 140.732 catalans residents a l’exterior entre 2008 i 2016 quan s’inicia el moviment migratori degut a la crisi i es consoliden moltes situacions familiars que passen d’emigració temporal a emigració de llarga durada. Si parlem, a més, de les persones nascudes a Catalunya i residents en altres comunitats de l’Estat espanyol són 409.000 persones més a afegir segons les dades del Padrón Continuo del mateix INE. I si parlem de totes aquelles persones residents a l’estranger, que no han fet el pas de donar-se d’alta en un consolat, particularment a Europa, la xifra és de ben segur molt més elevada.
És evident que fixant-nos en els 284.000 catalans enregistrats que estan fora, no són persones que hagin emigrat per una raó única; les raons són múltiples, hi ha raons acadèmiques, hi ha raons científiques, hi ha raons laborals, hi ha raons familiars, hi ha raons de tota mena, que són les que fan que en un moment determinat una persona prengui la decisió sempre complicada d’emigrar. És segur que alguna cosa ha passat en aquests darrers anys per provocar un canvi de paradigma tan gran i que de ser un país que sobretot, en els darrers anys, s’havia caracteritzat per ser un país d’acollida d’immigració, en aquests moments, a banda de continuar acollint immigració, siguem un país que està produint,
també, una elevada emigració.
Un país que es descapitalitza laboralment i intel·lectualment perdent any rere any persones qualificades i també no qualificades és un país que té un seriós problema que amenaça no només el seu futur sinó també el seu present. Des de la CUP-Crida Constituent sabem molt bé que l’emigració, particularment aquella precària que també coneixem a casa nostra, és una característica estructural d’un sistema capitalista que utilitza la mobilitat dels recursos humans de la forma i manera més beneficiosa en cada moment als seus interessos i prioritats econòmiques i geogràfiques.
Un altre tema que destaca en aquesta emigració de tots aquests darrers anys a Catalunya és la distribució per edats. El fet és, segons les dades calculades per la FIEC, que el 21% d’aquestes 141.000 persones que han deixat Catalunya des de 2008 són menors de 16 anys. Una de les característiques de l’actual emigració catalana és doncs que és una emigració familiar que està generant a la major part de països la creació de comunitats infantils molt àmplies que són demandants, sobretot, de serveis des del punt de vista de la continuïtat en el
coneixement de la llengua catalana.

Cal recordar que els problemes dels catalans de l’exterior són múltiples i abasten àmbits molt diversos (dret de vot, ensenyament del català, acollida nova emigració, interlocució amb les autoritats catalanes, etc.) i necessiten solucions adaptades a cada problemàtica. En la seva activitat parlamentària la CUP-CC ha intentat contribuir a trobar solucions:

• A proposta de la CUP-CC el ple del Parlament de Catalunya va aprovar el 20 d'octubre de 2016 una Moció sobre les comunitats catalanes de l'exterior on es proposaven mesures concretes sobre dret de vot, acollida nova emigració, ensenyament del català a l'exterior, mobilitat internacional, etc.);

• La CUP-CC va votar favorablement la presa en consideració del projecte de Llei de la comunitat catalana de l'exterior que continua el seu tràmit parlamentari i que està destinada a crear un nou marc de relacions entre les comunitats catalanes de l'exterior i el Govern de Catalunya. La CUP-CC defensa que el text de la futura llei ampliï i consolidi els drets socials del catalans de l'exterior absent en el text de l projecte de llei;

• La CUP-CC va votar favorablement la presa en consideració del projecte de Llei sobre el vot electrònic pels catalans de l'exterior tot i mostrar-se crítica amb la dependència que aquesta llei estableix respecte de la legislació espanyola;

• Des de l'Assemblea de la CUP Exterior hem donat suport i hem estat present en totes les iniciatives i mobilitzacions en contra del pervers sistema del 'voto rogado' que deixa sense votar a més del 90% dels inscrits en el Cens Electoral.

Ara ens trobem, després de l'aprovació per part del Parlament de Catalunya de la Llei de pressupostos per 2017, en una conjuntura molt especial per les comunitats catalanes de l'exterior. Per a la CUP-CC l'aprovació d'uns pressupostos amb un clar contingut liberal autonomista que ignora, entre d'altres grups de la població, a les comunitats catalanes de l'exterior només tenia sentit si  es converteixen en l'eina que pot facilitar la celebració d'un referèndum d'autodeterminació durant l'any 2017 i l'aprovació de les partides corresponents n'és la raó principal del vot favorable de dos diputats de la CUP-CC a aquesta aprovació.

Des de la CUP-Crida Constituent entenem que els catalans de l’exterior han de poder participar de forma plena en el futur Referèndum d'autodeterminació. Des de la CUP, i tal i com ja hem dit moltes vegades, no compartim l'impuls de la via pactada amb l'estat perquè entenem que l'exercici del dret a l'autodeterminació només pot dependre justament de la determinació i la voluntat d'un poble d'exercir-lo.
A l'hora d'implementar de manera pràctica aquest Referèndum a la Catalunya Exterior i al no tenir el Govern català accés a les dades individuals dels residents a l’exterior i al enfrontar-se amb el refús de l'Estat a cedir les dades del CERA (Cens electoral de Residents Absents) en el que 217.479 catalans estan censats i amb dret de vot a 1er de febrer de 2017, no existeix un Cens exterior que permeti garantir aquesta participació.
Per tal de comptar amb aquest cens propi dels catalans residents a l’exterior, tal i com es va fer en el cas del Procés Participatiu del 9 de novembre de 2014, recomanem a tots els catalans residents a l'exterior donar-se d'alta en l’existent Registre de Catalans i Catalanes Residents a l’Exterior, posat en marxa l’any2014 amb finalitats estadístiques.
Trobareu tota la informació sobre el Registre a l’enllaç:

http://exteriors.gencat.cat/ca/ambits-dactuacio/afers_exteriors/catalans-i-catalanes-exterior/registre/

Aquest Registre compta actualment amb uns 4.500 inscrits, molt lluny doncs del cens real de residents a l’exterior, però podria ser, arribat el cas i dins les modalitats que es fixin al Decret de convocatòria del Referèndum, l'imprescindible instrument d’unilateralitat democràtica que faciliti la participació dels catalans de l'exterior.
L'habilitació, en la mesura del possible, de punts de vot presencials a l'exterior aprofitant no només les delegacions del Govern a l'exterior i les oficines comercials sinó també els locals de l'àmplia xarxa d'entitats catalanes a l'exterior, és també, dins el respecte escrupolós a les garanties democràtiques, una necessitat a concretar.
Tot i que entenem les raons per les que el Govern Català ha llençat una campanya per a fer conèixer el Registre lligada a una sèrie d'incentius per a les persones que s'hi inscriguin, estem en total desacord amb la utilització de l'accés a una TSI (Targeta Sanitària Individual) d'abast molt limitat i discutible com un d'aquests incentius.
Justament un dels drets socials denegats als emigrats més recents és el dret a la cobertura sanitària. És una de les grans preocupacions a l'hora de marxar. Per exemple, i tal com ha denunciat la pròpia Comissió Europea, s’expedeixen molts Certificats Provisionals Substitutoris (CPS) en comptes de la Targeta Sanitària Europea, quan aquests només s’haurien d'expedir en casos excepcionals i no de forma regular, que és el que s’està fent. La legislació europea diu que els Estats Membres tenen l’obligació d’expedir la Targeta Sanitària Europea a tots els
ciutadans (amb cobertura màxima de 2 anys). Els CPS tenen una cobertura màxima de 90 dies i tenint en compte que hi ha països d’acollida on els tràmits per a accedir a la sanitat poden trigar mesos, molts emigrants es troben amb el problema que, durant un període de temps, no tenen cobertura sanitària ni de l’Estat espanyol ni del país d’acollida.
El dret a una TSI per a tots els residents catalanes a l'exterior que la necessitin, i en particular l'emigració precària més recent, hauria de ser un dret en sí mateix no lligat a cap incentiu per formar part d'un Registre.
Cal fer possible que els catalans de l'exterior siguin part integrant de Catalunya i per això el nostre reconeixement als casals catalans, a la FIEC, a Marea Granate, a les Assemblees Exteriors de l’ANC i a tots els que, des de l'exterior, lluiten pel reconeixement dels nostres drets.
Si des de qualsevol lloc arreu del món vols lluitar amb nosaltres per impulsar el projecte d’esquerra independentista, anticapitalista, feminista i ecologista que representem i per la plenitud de drets socials i democràtics per les comunitats catalanes de l'exterior, no ho dubtis i posa’t en contacte amb l'Assemblea de la CUP Exterior (exteriors@cup.cat).
 

Assemblea de la CUP Exterior
Abril 2107