Aquest 25 de novembre, dia internacional contra les violències de gènere, des de la CUP volem manifestar la nostra solidaritat vers les dones que pateixen qualsevol tipus de violència pel fet de ser dones i mostrar la nostra indignació davant aquesta desigualtat social que provoca cada any morts i agressions vers les dones.

Alhora però volem recordar al Parlament de Catalunya, que els conflictes i desigualtats socials no són catàstrofes naturals: tenen causes i responsables i s’alimenta per moltes de les decisions que es prenen i les que no es prenen, en aquest parlament.

Durant aquest 2014 han estat assassinades 12 dones a Catalunya per violència de gènere de les quals només 5 havien denunciat anteriorment. La línia d’atenció a les dones en situació de violència  des del gener del 2014 fins l’octubre va atendre 7.427 trucades.

Segons fonts del departament d’interior a Catalunya els tres primers trimestres del 2014, 9885 dones van denunciar agressions en l’àmbit de la parella, 847 dones van patir violència relacionada amb la seva  llibertat i l’ indemnitat sexual i 19  nenes van patir  mutilació genital femenina. Davant aquesta situació no podem afirmar que els poders fàctics estant fent tots els possibles.

Al 2008 el Parlament de Catalunya va aprovar la llei 5/2008 per eradicar la violència masclista, una llei important que reconeix la necessitat d’acabar amb la desigualtat d’oportunitats estructural existent per acabar amb les violències de gènere. Les agressions directes a les dones no són sinó la manifestació més extrema d’una desigualtat entre homes i dones. Una llei que parla de la necessitat de canvis estructurals i d’intervencions transversals i interdepartamentals. Un canvi estructural que, ni l’actual govern de la generalitat ni l’anterior, han intentat fer a Catalunya.

A l’esmentada llei s’atorga una gran importància a l’educació reglada com a eina per acabar amb les desigualtats d’oportunitats i, per tant, amb les violències contra les dones. Es dictamina que els currículums educatius han d’aplicar el principi coeducatiu als llibres de text i material didàctic, així com anomena la importància de la formació i capacitació del professorat. Això diu la llei, però la realitat és que a la pràctica res no ha canviat al sistema educatiu català.

Llavors quines són les mesures preses des de la Generalitat?

Malgrat que lleis, protocols i opinions d’especialistes reiteren la importància d’invertir en prevenció, la realitat és que la gran majoria de les actuacions es basen en dos únics eixos:
Assistència a les dones en situació de violència en l’àmbit familiar
Càstig a l’agressor.

Aquestes mesures són totalment insuficients perquè obliden la més important, la d’evitar que cap dona haja d’estar assistida per raons de violència de gènere ni que cap home sigui capaç d’agredir a una dona pel fet de ser-ho. Obliden la prevenció.

Fa dècades que els col·lectius feministes denuncien la necessitat d’una no dependència econòmica vers l’home com a primer pas per garantir l’alliberament de les dones. Aquesta necessitat també ve recollida a la llei del 2008. Com facilita la Generalitat aquesta emancipació econòmica? Mitjançant ajudes econòmiques que responen a un únic pagament de 6 mesos d’atur. Pot una dona amb aquests recursos construir-se una nova vida? Sabeu a quantes dones en situació de violència va incorporar la generalitat a un treball assalariat durant tot el 2012? A 43 dones.

Estan aquestes mesures a l’alçada de la problemàtica social? La nostra resposta és no.

Segons dades del propi ajuntament de Barcelona (Dossier premsa 17 de desembre 2012) per tota l’àrea metropolitana existeix un Centre d’Acolliment per a dones i les seues filles i fills que conta amb una capacitat màxima de 27 places. El pis pont és una mesura que s’ofereix a aquelles dones que després de passar per una situació de violència en l’àmbit de la família necessita un lloc per sortir de casa on poder començar una nova vida. Quants pisos ponts per dones en situació de violència hi ha? Dos, amb un total de 8 places.

No s’està invertint en prevenció que és la única manera d’acabar amb les violències de gènere,  però tampoc s’està invertint en acabar amb totes aquelles violències menys visibles però quotidianes, que no reben cap atenció pels mitjans i que són la base sobre la que es donen aquestes violències: violències psicològiques en el marc de les relacions de parella, imatges sexistes de les dones als mitjans de comunicació, cosificació de les dones, assetjaments sexuals a la feina i al carrer...

I no només això,  tampoc s’està donant els serveis d’assistència necessari a aquelles dones que ja han patit violències pel simple fet de ser dones. Les ajudes econòmiques o els serveis perquè una dona en aquesta situació pugui refer la seua vida no són proporcionals al drama que provoca aquesta injustícia.

Les retallades on més s’estan sentint són als recursos locals com ara els Serveis d’Informació i d’atenció a les dones (SIAD) de titularitat municipal o comarcal i els Serveis d’Intervenció Especialitzada en violència masclista (SIE) del Departament de Benestar Social i Família. Són serveis dels quals depenen molts dels recursos assistencials que se’ls ofereix a les dones en situació de violència (els SIEs ofereixen informació, atenció i recuperació a les dones i els SIADs, ofereixen  informació, orientació i assessorament en tots aquells aspectes relacionats amb la vida de les dones: àmbit laboral, social, personal, familiar i altres) aquesta entitat depèn econòmicament dels ajuntaments i diputacions, que han retallats també  aquests serveis.

Tampoc ens oblidem de denunciar com les retallades fetes pel govern en els serveis públics afecten de manera molt negativa en les condicions de vida de les dones en general i molt especialment en aquelles que pateixen violència de gènere. Tancament d’escoles bressol, retallades en beques de menjador i transport escolar, reducció de serveis assistencials per gent gran, retallades en sanitat que potències el règim d’hospitalització ambulatòria, retallades en els horaris de consultes externes, tancaments de CAPs... Per aconseguir avançar cap a la igualtat  i autonomia personal de les dones, calen uns serveis públics de qualitat que assumeixin aquelles tasques que tradicionalment han fet les dones. Les polítiques de la Generalitat vers els serveis públics implica un retrocés importants dels drets de les dones.

Potser algunes i alguns  estan temptats a dir que no és culpa del govern sinó de Madrid o que la crisi fa que no hi haja caixa per invertir en els drets de les dones però no tots els mals venen d’Almansa i va sent hora que s’assumeixin responsabilitats polítiques. Perquè el problema és que l’actual govern mira més pels interessos de les grans empreses que els de la ciutadania. Com diuen els companys i companyes de la PAH sí és pot, però no es vol.

Tot plegat ens fa parlar d’una violència cap a les dones també institucional:

- Violència perquè no es compleixen les lleis
- Violència perquè no s’inverteix suficient en prevenció i serveis assistencials
- Violència perquè s’han retallat serveis socials imprescindibles per assegurar una vertadera igualtat d’oportunitats.

Cal denunciar aquesta hipocresia institucional i com a societat civil cal pressionar des del carrer perquè es faci una vertadera política de prevenció per això la CUP convoca a totes les manifestacions que es faran el dia 25 als Països Catalans per denunciar la violència contra les dones i es compromet a portar al parlament les propostes del moviment feminista envers a les violències de gènere.