Després de la trobada entre el president del govern de la Generalitat i el de l’estat espanyol, que ha tingut lloc avui a Barcelona, la CUP considera que és necessari que ambdues parts facin una exposició pública sobre quin és l’estat de la qüestió, els continguts i els acords, més enllà dels referents a l’àmbit fiscal. 

El pacte entre partits per garantir la governabilitat a l’Estat ha generat una gran expectativa al voltant de la trobada; tanmateix el simple fet de ser el resultat d’un acord per la investidura del senyor Pedro Sànchez fa que la taula s’allunyi molt del que hauria d’estar avui sobre la taula i d’allò que reivindica bona part de la població: l’amnistia per a totes les represaliades, el reconeixement de l’autodeterminació i una proposta d’esquerres que realment respongui a les necessitats del conjunt de les classes populars i treballadores. Aquesta trobada doncs, no pretén abordar ni les demandes socials ni tampoc les nacionals i recorda a les ofertes del govern de Zapatero fa 16 anys.

És en aquest sentit que la CUP considera que la mesa no és una solució que ens acosti a la resolució del conflicte i que és molt provable que no assoleixi cap avenç. És per això que els anticapitalistes alerten que cal estar preparats perquè el fracàs de la taula no es converteixi en un frustració pel moviment popular independentista.  

Tot i que moltes volen fer creure que hi haurà una solució dialogada i acordada entre Catalunya i l’Estat, el que se’n desprèn realment és un cant de sirenes que busca retornar a la normalitat i a l’estabilitat institucional a canvi de mesures insuficients com podria ser un nou finançament autonòmic. Un nou finançament, que si s’acaba duent a terme, no posarà fi a la repressió, ni acabarà amb les ingerències constants de la judicatura, ni molt menys servirà per conquerir una sobirania, també econòmica, que permeti fer front a la dinàmica global del capitalisme patriarcal.

La CUP ha manifestat en reiterades ocasions que el model de país que reivindica el moviment independentista i anticapitalista no hi cap dins la Constitució espanyola del 78 i que l’alternativa democràtica només es donarà amb una ruptura real amb l’Estat i les seves elits polítiques, econòmiques i judicials. Un trencament amb el marc legal establert d’unes institucions autonòmiques sense capacitat real de decisió i que són mers espais de gestió liberal de les directrius imposades.