Construir uns municipis feministes no és opcional. És un deure quan el sistema ens colpeja contínuament pel sol fet de ser dones.

Militar en el feminisme és la nostra forma de viure. Per això, construir uns municipis feministes és i serà l’aposta política de la CUP.

Com a organització de l'esquerra independentista i de la Unitat Popular, la CUP fem municipalisme de carrer, però també vam apostar per traslladar el nostre projecte polític dins les institucions. Municipalisme institucional per ser altaveu i caixa de ressonància de les lluites del carrer. Unes lluites que dibuixen el mapa per seguir caminant cap a uns pobles, viles i ciutats veritablement feministes.

Actualment les institucions aposten per unes polítiques feministes públiques que, generalment, no van a l'arrel del problema, sinó que posen pedaços allà on les conseqüències són més que evidents. Si les violències masclistes són fruit d'un sistema estructural, les respostes a aquestes violències no poden només pal·liar les conseqüències, han d'anar a l'arrel del problema i sacsejar l'estructura des de la base. Per tant, el repte segueix latent: pensar, proposar i tendir cap a unes polítiques públiques veritablement feministes, rupturistes i revolucionaries. Des del feminisme per canviar-ho tot.

Actualment les polítiques públiques no impregnen de perspectiva de gènere tots els àmbits de la política institucional, sinó que les seves polítiques en sectorials, és a dir, les polítiques d'igualtat van dirigides només a les dones. Aquesta manera de fer ja no té recorregut. No n'hi ha prou amb mesures estètiques i parcials. El patriarcat ho travessa tot a la nostra societat i les institucions ho són constitutivament. Calen, doncs, polítiques que no siguin sectorials, sinó que transcendeixin en tots els àmbits de la política institucional. Les dones no som un col·lectiu, les dones som la meitat de la població, per tant, cal que la lluita per la igualtat entre homes i dones impregni tots els àmbits de treball i totes les regidories dins les institucions, perquè quan una realitat afecta a les dones, afecta també a tota la humanitat. I si cal qüestionar privilegis, models, institucions i relacions en aquesta lluita per l'equitat, endavant. Sabem que no serà fàcil però nosaltres som dones i no sabem què és rendir-se.

Les polítiques d'igualtat, doncs, han de respondre a les necessitats de les dones per això la campanya "Municipis Feministes" té més sentit que mai. Perquè cal un canvi de rumb, sobretot en la lluita contra les violències masclistes.

Aquest diumenge és 25 de novembre, un any més -però com cada dia- hem de dir prou a les violències masclistes i prou impunitat als feminicidis.

És hora de construir uns veritables municipis feministes que desenvolupin polítiques que vagin més enllà del simple abordatge de les violències masclistes. Cal prevenció, formació i socialització d'una problemàtica real. Els feminicidis no són casos aïllats, són conseqüència d'un sistema ideològic que cal identificar i desmantellar.

El feminisme és també una mirada. Per tant, treball conjunt des de tots els àmbits institucionals: igualtat, habitatge, educació, sanitat, cultura, urbanisme, seguretat en l'espai públic, mobilitat, pressupostos municipals, ordenances fiscals, serveis públics... Unes institucions que han privatitzat i externalitzat a les dones la cura de la vida. Perquè les violències masclistes són una realitat molt crua que trobem a tots els espais de la vida quotidiana, per tant cal que tots aquests àmbits integrin la perspectiva de gènere i puguem, així, caminar cap a uns veritables municipis feministes que posin necessàriament la vida al centre.

Construir municipis feministes passa, doncs, per feminitzar espais en l'àmbit social, laboral, personal, polític... on combatre i reconstruir les dinàmiques i lògiques patriarcals que encara imperen. També implica abordar les violències masclistes amb profunditat des de la sensibilització -mai suficient-, des de l'agitació i la presa de consciència i des de la visualització d'una situació terrible que ens nega el dret a viure lliurement i digna.

Garantir que el sistema democràtic respecti -de nou i radicalment- els drets de les dones, perquè que hi hagi feminicidis és un fet que evidencia una situació dramàtica que qüestiona els fonaments del sistema antidemocràtic en què vivim.

Tant com a població, com des de les institucions, cal que mostrem rebuig de manera continuada davant els feminicidis. Ens estan assassinant i cal penalitzar i rebutjar aquesta realitat. Prou impunitat cap als agressors, cal fer-los saber la condemna absoluta de totes les expressions de violència masclista. També cal que -carrer i institució- visibilitzin el compromís estable i perseverant, treballant per una transformació necessària, per un canvi de valors basats en la igualtat, per l'aposta de mesures i recursos que permetin combatre la xacra de la violència cap a les dones, a través de polítiques actives de lluita contra el sistema patriarcal. Perquè el que estem vivint no és una xacra, és tot un sistema que cal revertir.

Cal que revertim -com ho hem anat fent sempre- l'imaginari col·lectiu. Nosaltres som les qui demostrem dia a dia en la nostra pràctica política que hi ha altres maneres de fer política. Altres maneres que passen per la feminització de la política institucional i per despatriarcalitzar el sistema polític de la lògica en què es troba. Nosaltres -les dones de la CUP- som les qui demostrem diàriament que hi ha altres maneres de representar el projecte polític a la institució, som les qui militem en mecanismes de visualització, de repartició del poder i de presa de consciència. I som les qui posem la vida al centre, tant en la nostra pràctica política com en la nostra quotidianitat. Treballem i treballarem activament, amb mans, cos i cor, perquè totes puguem viure en uns municipis feministes lliures de violències masclistes.

Construir municipis feministes no és opcional.

És qüestió de vida o mort i nosaltres hem triat la vida.

Ens volem vives.