Front els nous atacs que es preparen, a través de l‘Estratègia Universitària 2015, contra l’educació pública dels Països Catalans, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) volem manifestar la nostra més ferma oposició a aquesta directiva i les seves conseqüències.

Un cop més, l’educació pública dels Països Catalans corre perill: les Universitats públiques es veuen amenaçades per la implementació final de “L’Estratègia Universitària 2015“. Aquesta estratègia, que cal emmarcar dins de les transformacions ja engegades pel Pla Bolonya, l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i el “Pla Europa 2020”, pretén desenvolupar a nivell estatal tots els preceptes d’aquestes tres iniciatives. Uns preceptes que cerquen consagrar encara més el model Universitat-empresa i seguir aprofundint en la mercantilització, elitització i privatització encoberta de l’educació pública, en aquest cas l’educació superior. Cal assenyalar, a més, que l’EU-2015, com el Pla Bolonya, és una imposició -òbviament, no consensuada ni oberta a la participació de la totalitat de la Comunitat Universitària-; una imposició de la Unió Europea i l’Estat Espanyol, amb la connivència dels respectius governs autonòmics i dels equips de govern de les universitats públiques: un cop més, doncs, a més de l’educació pública també atempten contra uns drets democràtics bàsics com són els drets a participar i a decidir.

Els principis rectors d’aquesta nova ofensiva capitalista vers l’educació pública i les classes populars dels Països Catalans passen per externalitzar el govern de les Universitats; reduir la durada dels graus universitaris de quatre anys a tres, al temps que els Màsters augmenten la seva durada d’un any a dos (l’anomenat 3+2); la destrucció i precarització de llocs de treball; i, per últim, potenciar el finançament privat de les universitats públiques.

L’externalització dels governs de les Universitats, perpetrada a través de les reformes de governança,  suposa privatitzar indirectament i mercantilitzar les Universitats donant més poder a les empreses privades, que podran influir en les decisions que els òrgans de govern hauran de prendre. En aquest sentit, a més, les reformes de governança pretenen substituir o desvaloritzar els pocs òrgans mínimament democràtics de la Universitat per altres de caire jeràrquic i autoritari, com per exemple eliminant el Consell de Govern i potenciant el Consell Social, al mateix temps que es resten competències al Claustre.

La reforma del 3+2 suposarà un encariment de l’educació superior. Encariment que, com no pot ser d’una altra manera, suposarà l’elitització de l’educació i un impediment més per a l’accés a aquests estudis de les classes populars dels Països Catalans. La reforma preveu canviar la durada dels graus (de quatre anys a tres: de 240 crèdits a 180) i dels Màsters (d’un any a dos). L’encariment vindrà pel camí dels Màsters, doncs aquesta reforma porta inclosa la desvalorització dels graus (degut al caràcter “generalista” que se’ls vol atorgar) i l’especialització dels Màsters, cosa que de facto obligarà als estudiants a cursar-ne un si volen accedir a un lloc de treball relacionat amb els seus estudis; a tot això s’ha d’afegir que l’oferta de Màsters Públics és molt escassa (a Catalunya, per exemple, només és d’un 35%). A tot això cal sumar-hi la desaparició de graus “no productius” pel capital, com per exemple algunes carreres d’humanitats o lletres.

Amb la reforma del 3+2 (i la supressió, via fusió, de graus i facultats) i amb els nous criteris d’eficiència econòmica i pressupostària que contempla l’EU-2015, es destruiran llocs de treball de personal docent degut a l’excedent de plantilla que es crearà. La flexibilitat que contempla la reforma (lligada a l’eficiència), permetrà vulnerar drets socials i laborals dels treballadors i treballadores de les nostres universitats públiques, sobretot del personal d’Administració i Serveis (PAS).

Potenciar el finançament privat de les Universitats significa atemptar directament contra el principi d’autonomia universitària. Amb l’introducció del finançament privat s’aprofundeix encara més en el model Universitat-empresa americà, model en el qual les empreses privades, com passarà també amb la reforma de la governança, tenen encara més poder dins la Universitat, fent petar pels aires la poca democràcia interna que quedava en aquesta institució. A més a més, s’estableix un nou criteri per a rebre un major finançament públic: que el Campus universitàri en qüestió sigui nomenat Campus d’Excel·lència Internacional (CEI), cosa que fomentarà la competitivitat entre Campus i Universitats, enlloc de fomentar-ne la cooperació.

En definitiva, es tracta d’un atac frontal a l’educació pública i al dret a l’educació; un atac a les classes populars i als drets laborals i socials dels treballadors i treballadores de les Universitats i, per últim, un atac als nostres drets democràtics impedint l’exercici dels nostres drets a participació i a decidir el model d’educació i Universitat que volem.

Des del SEPC i la CUP exigim la paralització immediata de l’EU-2015 i l’aplicació de les següents mesures per tal de poder pal·liar mínimament la situació d’emergència que viu actualment l’educació pública als Països Catalans: l’augment de l’oferta de Màsters Públics, l’abaratiment de les taxes dels graus universitaris, garantir l’accés de tothom a l’educació superior mitjançant fons de beques propis de les Universitats, aturar les retallades en plantilles i garantir els drets laborals dels treballadors i treballadores i obrir un procés de participació de tota la Comunitat Universitària per tal de decidir conjuntament el model d’Universitat que volem. En aquest sentit, emplacem a tothom a col·laborar amb la recollida de firmes de la “ILP per una Educació Pública”, en la redacció del “Llibre Verd” a les Illes Balears i Pitiüses i a obrir processos participatius i constituents en matèria educativa arreu dels Països Catalans.

Finalment, el SEPC i la CUP volem deixar clar que el nostre model educatiu i d’universitat dista molt del que existeix actualment, encara que s’apliquéssin les mesures que en aquest comunicat exigim: l’educació del poble i per al poble només podrà ser si ens autogovernem nosaltres mateixos, les classes populars d’aquest país. És per això que ens reafirmem en la convicció que només podrem construir una educació al servei de les classes populars si trenquem d’una vegada amb la Troika, la UE, l’Estat espanyol i la màfia autonòmica que ens governa actualment als Països Catalans.