Dimarts passat, la CUP-CC vam apuntar alguns elements de la nostra valoració política en relació a les eleccions generals espanyoles del passat 28 d'abril, i vam apuntar algunes qüestions relatives al moment polític. A través d'aquest escrit volem desenvolupar algunes de les idees apuntades l'altre dia, i aclarir algunes qüestions i propostes que vam llençar.

1. D'entrada, i abans de res, felicitem les forces independentistes i les forces sobiranistes d'esquerres del conjunt del país pels resultats obtinguts. Aquestes formacions van parlar durant la campanya del dret a l'autodeterminació i d'una solució dialogada al conflicte democràtic que tenim plantejat, i han obtingut uns resultats molt importants, majoritaris, al Principat de Catalunya. Restarem amatents a com faran servir els vots rebuts, quin paper tindran davant de possibles pactes, i si suposaran una alternativa real que faci respectar el dret a l'autodeterminació del nostre poble, així com els drets, socials, civils i polítics, o si es situaran com una crossa de qualsevol operació de tancament del règim per dalt que pugui tenir lloc.
2. Volem adreçar també una felicitació especial al Front Republicà i les forces que han impulsat aquesta coalició pels resultats obtinguts. Entenem que són uns resultats molt positius fruit d'una campanya ben treballada que ha hagut ha hagut de fer front a un silenci mediàtic. És sabut que no era l’opció de la CUP, que vam entendre que calia concentrar forces en la batalla de les municipals, i que no és al Congrés dels Diputats ni al Senat, on les forces del Règim han tingut i continuaran tenint una majoria abassagadora de vots, on podrem exercir el dret a l'autodeterminació i que la lluita contra el feixisme calia articular-la prioritàriament al carrer. Malgrat tot, constatem que hi continua havent un sector important del poble català que vol votar a favor d'opcions polítiques que es mouen en les coordenades de la desobediència, la unilateralitat, la defensa del llegat de l'1 d'octubre, la defensa de la plena independència, i la defensa d'un model econòmic i social alternatiu a l'existent i que prengui partit per la classe treballadora i les classes populars.
3. També volem manifestar la nostra satisfacció per la derrota del tripartit de dretes i d'extrema dreta tant al conjunt de l'Estat com, especialment, a Catalunya, a les illes Balears i Pitiüses, i també a les eleccions autonòmiques al País Valencià. Malgrat tot, no podem deixar de constatar que les forces del Règim del 78 sumen una majoria molt àmplia de vots i escons al conjunt de l'Estat (almenys 272 diputats i diputades d’un total de 350), i que les elits econòmiques, polítiques i fàctiques apostaran per pactes d’Estat per afavorir la seva estabilitat i, en poder, l'inici d'una segona transició que permeti tancar per dalt allò que el poble ha obert per baix. En aquest sentit volem alertar de l'actitud de les forces sobiranistes i independentistes, i demanar-los que no acceptin entrar en una fase pactista que els pugui situar en reivindicacions de mínims, la qual podria comportar renúncies en clau de drets polítics, civils i socials, del mateix dret a l'autodeterminació i a la independència o, fins i tot, del dret a la desobediència civil i institucional.
4. En aquest sentit, no podem deixar d'apuntar que malgrat que l'extrema dreta no ha deixat mai d'estar present al Congrés dels Diputats ni al Senat, i tampoc a les cambres de representació autonòmiques dels Països Catalans, l'aparició de VOX amb 24 diputats al Congrés representa l'entrada d'una força política que formula propostes que es situen desacomplexadament en aquest marc ideològic d'extrema dreta, d'arrel franquista, però que intenta connectar-se amb les extremes dretes de la resta d'Europa i del món. La dialèctica de VOX ha marcat la campanya, tant des del punt de vista que ha condicionat les propostes de les forces del Règim, com en el sentit que ha generat una mobilització general, especialment a Catalunya, fonamentada en la por del retorn al passat.
5. Cal subratllar que la derrota parcial del tripartit de dretes, que era el projecte de la FAES i de José María Aznar, ha estat una derrota electoral, però no és una derrota total. De fet, com dèiem, la seva proposta d'Estat d'excepció permanent contra els drets nacionals i socials del poble català, i d’intentar dividir-nos com a poble, roman més viva que mai, amb presos i preses polítiques, amb exiliats i exiliades polítiques, i amb suspensions permanents i parcials dels drets civils i polítics. Bona prova d'això han estat les continues decisions de la Junta Electoral Central durant la campanya precedent, però també, la decisió de suspendre els drets de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí de cara a les eleccions europees és una decisió gravíssima que entenem com una il·legalització selectiva que senta un greu precedent davant les properes comteses electorals.
6. És en aquest context en què plantejàvem que aquest tipus de mesures haurien de merèixer una resposta clara i contundent, el més àmplia possible, per part de totes les forces polítiques democràtiques del país. Per això dimarts vam suggerir la possibilitat d’un boicot electoral. Volem aclarir que la CUP no cridarà en solitari a un boicot de les eleccions europees, unes eleccions a les quals vam decidir no presentar-nos. Però sí considerem que podria ser una resposta unitària per part de totes les forces independentistes i democràtiques del país. Tard o d'hora, i en la mesura que les decisions de la Junta Electoral són cada vegada més arbitràries i injustes, i ataquen la línia de flotació dels drets civils i democràtics del nostre poble, caldrà assumir propostes que vagin en la línia del boicot com a instrument de denúncia i com a instrument per fer valer drets civils i polítics.
7. Mirant de cara endavant, no podem deixar de fer una crida a unir forces, a reagrupar-nos. Especialment ens dirigim a totes aquelles forces i persones que han impulsat i donat suport a Front Republicà, a totes aquelles persones que han votat altres forces independentistes, sobiranistes i d'esquerres amb l'esperança de contribuir a aturar el feixisme des de les institucions, i fer avançar els drets de la classe treballadora i les classes populars a tots els Països Catalans, i finalment també a aquelles que malgrat tot també s'han abstingut: ens dirigim a totes elles per treballar conjuntament i sumar forces amb les candidatures d'unitat popular de cara a les properes eleccions municipals: ens calen municipis valents, amb alcaldes i alcaldesses compromeses amb una vida digna i amb l'exercici de l'autodeterminació i disposades a defensar els nostres drets amb la desobediència civil i institucional si és necessari.
8. Finalment, volem apuntar que els darrers mesos la CUP hem estat treballant amb generositat política i discreció amb la finalitat d'abordar els reptes col·lectius i de país que se'ns presenten. Hem contribuït a impulsar, amb discreció però amb ple convenciment i amb tota la força, les mobilitzacions unitàries que van tenir lloc en defensa dels drets civils, socials i polítics i per l'autodeterminació coincidint amb l'inici del judici contra l'1 d'octubre; hem estat treballant des de centenars de projectes municipalistes a nivell local per assentar les bases de processos de transformació a nivell local que ens permetin avançar cap a la independència i la justícia social; i també estem treballant en una proposta de país per sortir de l’atzucac en què ens han situat la repressió de l’Estat i els retrocessos polítics des del govern i el Parlament de Catalunya. Seguim i seguirem treballant en aquest sentit, amb humiltat i perseverança. En aquest sentit, molt properament compartirem, a través d’una conferència política, un balanç polític molt més detallat, dibuixant també les línies mestres de les nostres propostes per al moment polític.