La macro-operació contra l’oposició democràtica, centrada principalment contra el moviment d’esquerres i kurd, se salda aquesta setmana amb dos ajuntaments kurds, Dersim i Siirt, clausurats i els seus alcaldes detinguts. Tuncer Bakirhan, alcalde de Siirt i copresident de la Unió de Municipis del Sudest d’Anatòlia (www.gabb.com.tr), ara a presó, va participar de la darrera Trobada per la Unitat Popular, els darrers 14 i 15 d’octubre a Barcelona.

Dersim i Siirt són els darrers casos  d’una llarga llista de detencions. Fa tres setmanes, va ser el torn de l’alcalde i l’alcaldessa de Diyarbakir, la capital de la regió kurda. Des de l’estiu de 2015 s’ha endut 6000 militants kurds detinguts, dels quals uns 2000 han estat empresonats. Entre els quals, cal comptar diputats, dirigents del partit i alcaldes, i la clausura de més 30 ajuntaments kurds en mans de l’HDP, que han estat directament tapiats.

D’ençà de les eleccions de juny de 2015, quan Erdogan va perdre momentàniament la majoria absoluta, l’onada repressiva contra el moviment kurd ha estat una constant. Despre´ss de l’autocop d’Estat d’aquest darrer mes de juliol, la repressió contra amplis sectors socials del conjunt de l’oposició a Turquia s’ha saldat amb més de 100.000 acomiadaments de funcionaris, jutges, acadèmics i empleats públics, i amb desenes de milers de detencions.

Quasi tots els diaris i mitjans de l’oposició han estat clausurats, així com les organitzacions de la societat civil. En les darreres setmanes, i amb la col·laboració d’Europa, Turquia ha tancat les cadenes i l’emissió per Eutelsat de totes les cadenes en kurd. Sobre el terreny, Turquia ha prohibit també tots els diaris i quasi totes les revistes en kurd. Pel que fa a les organitzacions, fa dues setmanes Turquia va emetre una nova ordre d’il·legalització sobre 300 associacions civils, incloent el poderós moviment de dones kurd, el KJA (Congrés de Dones Lliures).

A la repressió contra el moviment civil i democràtic cal sumar-hi la guerra sense mesura contra la població civil. Una desena de ciutats kurdes han sofert setges militars i es torben ara totalment o parcialment destruïdes. Sirnak, Cizre, Silopi, Nusaybin, el barri Sur de Diyarbakir són ara esplanades de runa, i es calcula que les operacions militars de Turquia sobre sòl propi han provocat uns 700.000 refugiats interns (IDP).

Des de la CUP demanem una resposta ferma contra el govern d’Erdogan i en defensa dels drets civils i democràtics:

- Cal deixar de considerar Turquia un estat de dret i democràtic. Turquia és ara una dictadura civil. En conseqüència, cal tallar tota col·laboració, acords diplomàtics i tractats amb Turquia. Alhora, cal que Espanya i la resta de països deixin de vendre-li armes, que ara per ara, només serveixen per matar kurds.

- Cal deixar d’entendre que Turquia és un factor d’estabilitat a la regió. Està provocant nombrosos nous conflictes, centenars de milers de refugiats i milers de morts , torturats i despareguts.

- Cal que les institucions democràtiques d’aqui iniciïn tot tipus de mesures de solidaritat amb els diputats i alcaldes kurds, sota persecució i repressió sistemàtica, per trencar laïllament i el silenci a què Turquia els sotmet.

-  Cal activar tots els mecanismes civils possibles de solidaritat amb el moviment democràtic kurd.

-  Cal que els mitjans de comunicació deixin de participar del silenci informatiu sobre la repressió interna turca, especialment la dirigida contra el moviment democràtic kurd.

Des de la CUP, en col·laboració amb el DBP, (Partit de les Regions Democràtiques, marca electoral del moviment democràtic kurd a Turquia), preparem la visita d’una delegació del moviment democràtic kurd a Catalunya properament per tal d’articular conjuntament la resposta solidària d’institucions i societat catalanes davant d’aquesta situació.