Aquest primer de maig la CUP vol denunciar, una vegada més, l'ofensiva capitalista que ens imposa un règim econòmic patriarcal de base ultraliberal que pretén afonar la classe treballadora en la desprotecció més absoluta, a partir del desmantellament dels drets socials i laborals que havíem conegut fins ara, i privatitzant els serveis públics en favor de les grans corporacions internacionals en àmbits tant essencials i sensibles com l'educació i la sanitat entre d'altres.

Als Països Catalans, aquesta ofensiva contra els drets socials i laborals de la classe treballadora i la resta de classes populars afecta de forma especialment crua les dones, i les persones migrades: les dones perquè sobre elles recau la part més gran del treball reproductiu i de cures, més encara en èpoques de crisi i de desmantellament dels serveis públics, a banda de tenir sous més baixos pel mateix treball; les persones migrades, pel fet de patir en la seva pròpia carn les conseqüències de la divisió internacional del treball en el context d'un sistema econòmic i institucional classista, racista i inhumà, que genera refugiades econòmiques i de guerra a les quals pretén negar tots els drets estiguin on estiguin.

Per seguir facilitant aquests els processos d'acumulació capitalista de riquesa en unes poques mans i de desmantellament de drets i conquestes socials, els grans interessos privats pretenen emparar-se en el compliment de tractats internacionals entre la UE i els EEUU com els anomenats TTIP, TISA i CETA, els quals voldran obligar a governs submisos i corruptes a tals privatitzacions o a l'adequació de qualsevol tipus de normativa als interessos de les cadenes internacionals l'únic objectiu de les quals és augmentar la seva taxa de benefici privat per sobre de qualsevol altra consideració. Tot això es fa en la més absoluta opacitat i despotisme, sota la direcció dels grans lobbies multinacionals i amb la plena complicitat dels successius governs estatals i autonòmics, sovint comprats amb engrunes de corrupció promocionada i consentida que els facilita el terreny.

I avui primer de maig, nosaltres la CUP, cridem a la classe treballadora dels Països Catalans a lluitar pels seus drets i els seus interessos.  Si bé no és cert que sigui imprescindible que la propietat dels mitjans de producció recaigui en mans privades, sí que és cert el fet que la propietat d'aquests mateixos mitjans de producció recaigui en mans privades assegura el continu espoli de la riquesa que genera el treball de les majories; que aquest espoli, anomenat plusvàlua, inexorablement va en la direcció de desposseir-nos dels nostres drets. Per aquest motiu nosaltres defensem que el treball de les majories reverteixi en el bé comú de la societat en comptes d'enriquir una minoria, corrupta, lesiva amb el territori, patriarcal i sense escrúpols.

Ara, en el marc que se’ns obre amb la perspectiva de l'obertura d'un procés constituent al nostre país, que només serà possible si trenquem amb els estats espanyol i francès, podem i hem de lluitar per a què el seu resultat sigui una constitució del poble al servei del poble, que que ens permeti recuperar la nostra plena sobirania i  que permeti la constitució d'una república de les treballadores, on aquestes siguin dipositàries de la capacitat de decidir en tots els àmbits de les seves vides, incloent el seu lloc de treball. I amb aquest objectiu apel·lem a les treballadores d'arreu a participar i fer valer els seus drets i els seus interessos, com a classe treballadora, en el procés constituent de la nova república catalana.

Perquè trencar amb els estats espanyol i francès i construir una nova república és una oportunitat per canviar-ho tot, una oportunitat per construir un nou país, uns nous Països Catalans que, a diferència dels estats espanyol i francès, sigui una república al servei de les majories i no sotmès al dictat d'una minoria que s'enriqueix amb el treball aliè. És una oportunitat per a bastir un sistema de relacions econòmiques i socials justes que no estiguin basades en l'explotació; per definir un marc sociolaboral just i que respongui als interessos de la majoria treballadora del país; per poder redistribuir els treballs i les riqueses, tot reduint les jornades laborals; i perquè sigui possible posar la vida al centre i la conciliació laboral i familiar sigui una realitat.

Per això aquest 1 de maig, com cada dia, sortim als carrers. Perquè qualsevol política que no fem nosaltres, d'altres, la faran contra nosaltres. Per la república de les treballadores.