L’aprovació de l’acord s'ha materialitzat amb els dotze vots del PSOE i amb l'abstenció d'UP. Tot i que aquests últims s'havien manifestat en contra, en darrera instància han facilitat la seva aprovació. La formació denuncia que no serveixen de res les engrunes en forma d'un retorn del 135% (35% entre els anys 2020-2021 i la resta a 10 anys) si no que consideren que cal un Decret que reguli aquesta mesura per donar eines als municipis i els permeti donar una resposta clara de rebuig.

La CUP considera que aquest acord és una nova ofensiva contra l’autonomia local i ha denunciat que es tracta de “l’enèsim atac recentralitzador” per part de l’Estat. Davant d’aquesta situació els anticapitalistes aposten per la derogació  de l’article 135 de la Constitució per tal de deixar de prioritzar el pagament del deute per sobre de les necessitats de les persones, i la derogació de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local, la LRSAL (Ley Orgánica 27/2013), per permetre als ajuntaments mobilitzar el romanent de tresoreria per superar la retallada competencial que va significar aquesta llei. També han fet una crida a prendre accions polítiques de manera coordinada als municipis dels Països Catalans, des dels ajuntaments i governs autonòmics, per tal de fer front a l’acord i desobeir-lo. En aquest mateix sentit, demanen la convocatòria urgent de l’Assemblea de Càrrecs Electes.

En paraules del diputat al Congreso de la CUP-PR Albert Botran, "el centralisme no es un només una cosa de la dreta centralista sinó que l'esquerra també se'n serveix d'aquest" per aquest motiu "cal un front comú per parar els peus a les mesures centralitzadores d'un govern del PSOE-UP que en moments clau acaba fent la mateixa política centralitzadora que feia el PP"

Per la seva banda, la diputada de la CUP-CC al Parlament Maria Sirvent explica que per la CUP "ha arribat l'hora de posar tots els recursos al servei dels ajuntaments" i que aquesta ofensiva de l'Estat "és només l'inici d'un període de retallades i despossesió de recursos a nivell local". 

"Fa molt de temps que reclamem que aquests superàvits han de de destinar-se íntegrament als ajuntaments, i cal que el govern de la Generalitat ho avali" detalla Sirvent, que afegeix que "el Govern ha d'exercir la seva sobirania i donar cobertura jurídica per plantar cara a aquesta ofensiva centralitzadora". "No es tracta d'un debat sobre competència sinó sobre el dret a l'autodeterminació: en un context de crisi el que cal és exercir sobirania més enllà dels lemes"

En representació dels càrrecs electes municipals de la CUP, Laia Estrada, regidora l'Ajuntament de Tarragona, ha afegit que "per als ajuntaments, l'administració més propera a les persones, l'única aposta acceptable és permetre la sobirania local i que es pugui fer ús íntegre dels superàvits i els romanents per destinar-los a mesures socials". En aquest sentit, la CUP fa una crida a "desobeir i plantar cara a aquesta nova imposició, fer un front comú des del món local i comptant amb el suport dels governs territorials dels Països Catalans".

Laia Estrada ha recordat que "la millor forma d'aconseguir la sobirania dels municipis catalans és assolint la independència", però fins que aquesta no sigui una realitat cal oposar-se a l'enèsima ofensiva de l'estat espanyol. Com a mesures, des de la CUP es demana per una banda la derogació de les lleis austericides -tant l'article 135, com la LRSAL i la Llei d'Estabilitat Pressupostària- i fer el front comú a través de la reactivació i dotació de contingut de l'Assemblea de Càrrecs Electes.