Aquesta nit no participarem en l’acte institucional d’homenatge a les víctimes de la COVID-19. No hi assistirem pel nostre profund respecte a les víctimes i a les seves famílies. Persones que han patit o pateixen la malaltia, les que ens han deixat per causa de la COVID-19, treballadores que ho han donat i ho donen tot per a sostenir la vida i tenir cura de qui ho necesita, malgrat la precarietat en què han de fer la seva feina, les que estan patint i patiran les conseqüències de la crisi econòmica i social que el capital i els estats han provocat i la pandèmia ha accelerat i agreujat. Totes elles víctimes d’una crisi davant la qual les institucions no han estat ni estan a l’alçada.

No hem compartit ni compartim la resposta a la crisi que ha vingut del Govern de l’Estat, que, embolcallant-se en el patriotisme de bandera, retalla els nostres drets col·lectius i priroitza el rescat del règim i del capital per damunt del rescat de les persones, pel capital tot i per la vida molles. Tampoc hem compartit ni compartim la resposta que fins ara ha donat el Govern de la Generalitat, amb greus déficits en la sanitat, l’educació, o les residències de gent gran, sense el reforçament necessari dels serveis públics i el merescut reconeixement a les seves treballadores, i sense plantar cara a l’Estat per a defensar la nostra sobirania.

Per això avui no compartirem tampoc un acte d’auto-homenatge de la clase política i de les institucions per a tapar les seves vergonyes en aquesta crisi.

Nosaltres avui homenatjarem les víctimes, i farem autocrítica per les nostres mancances, humilment, des del silenci.