Davant dels indicis d’espionatge per part del govern de l’Estat espanyol a les delegacions a l’estranger de la Generalitat, la CUP torna a constatar una vegada més la voluntat de control i de repressió dels aparells de l’Estat espanyol contra qualsevol dissidència política, sigui quin sigui el color del seu govern. 

Les proves aportades al TSJC per part del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació, encapçalat pel ministre en funcions Josep Borrell, per reclamar el tancament de les delegacions de la Generalitat a Londres, Ginebra i Berlín i els indicis d’espionatge polític d’on parteixen aquestes evidencien de nou els vincles del PSOE amb les clavegueres d’un estat corrupte i hereu de la dictadura franquista. Tot i que la tendència ha estat situar el PSOE com una falsa força política de centre com a reacció a l’augment de l’extrema dreta i com a un interlocutor vàlid per dialogar sobre el dret a l’autodeterminació de Catalunya, els fets corroboren que aquesta formació és una de les màximes representacions del règim del 78.  

Davant d’aquests fets greus, que mostren un cop més el funcionament de l’Estat, cal tenir en compte el funcionament també de la comunitat internacional, que ha premiat l’actitud i les accions del PSOE, i en concret del ministre en funcions Josep Borrell nomenant-lo responsable de la diplomàcia europea.

Per tant, la formació considera que l’aparell repressiu de l’Estat conformat per tots els seus actors policials i judicials es troba plenament posicionat en el combat polític per a impedir l’exercici del dret a l’autodeterminació. El legislatiu espanyol, en un front compost per diversos partits polítics (PP, PSOE i C’s), s’ha implicat en aquesta explosió repressiva modificant el codi penal, legislant per impedir l’exercici del dret a la protesta, controlant l’aparell judicial, autoritzant la violència policial, mitjançant l’aplicació de l’article 155 CE o fins i tot, a través de l’espionatge polític, generant una unitat d’acció entre tots els poders de l’Estat espanyol, fins i tot amb aquells que no són estrictament institucionals.

Per aquest motiu, la CUP creu que cal una resposta el més àmplia possible de totes les demòcrates que defensen drets polítics, cívics i socials fonamentals i una proposta valenta en clau d’alternativa democràtica que impliqui al conjunt de l’esquerra rupturista i que situï al centre de l’agenda política la conquesta de drets socials i polítics, així com el dret a l’autodeterminació.