Davant dels fets que estan succeint a Nicaragua, la CUP volem fer-ne una lectura en clau continental, partint del context actual d’Amèrica Llatina en què són constants l’intervencionisme imperialista per part d’Estats Units, les amenaces de bloqueig econòmic i els intents de desestabilització d’aquells estats governats per les esquerres. No podem entendre el que passa a Nicaragua sense recordar el que ha passat a Veneçuela, Brasil, Hondures i tants altres llocs.

Els governs progressistes d’Amèrica Llatina es troben enfront un repte difícil: evitar que les oligarquies recuperin el poder ajudades per l’imperialisme, per tal de poder seguir avançant cap a un canvi social radical i irreversible. Aquesta resistència i procés revolucionari s’ha de fer de la mà de la gent i de la mobilització popular, esgotant els processos de radicalitat democràtica i lliurant el poder a les classes populars. Mai fent ús de la repressió o de la violència contra el poble. Mai utilitzant les eines polítiques contra les quals, precisament, revolucions com la Sandinista es van alçar. Promoure, des del govern, polítiques patriarcals, repressives, de regressió de drets bàsics i de destrucció mediambiental significa deixar al marge un gran gruix de les classes populars i regalar-li a la dreta i als sectors més reaccionaris un nínxol de creixement. 

El triomf de la Revolució Sandinista va marcar un abans i un després a Amèrica Llatina i va deixar empremta també als Països Catalans, on els moviments de solidaritat van prendre volada portant molts companys i companyes a lluitar colze a colze amb les sandinistes.

Per tot això, i sempre reivindicant la Revolució Sandinista avui més que mai amenaçada pel conflicte, no podem donar suport al govern d’Ortega i Murillo en la resposta repressiva que està donant a les protestes que sacsegen Nicaragua des de fa setmanes. Un govern que lluny d'escoltar les raons de fons de moltes de les protestes de les classes populars, s'enroca i reprimeix, enlloc d’impulsar la organització i mobilització popular. 

Tenim molt presents els interessos geoestratègics que motiven la ingerència estrangera en l’esdevenir polític i democràtic del poble de Nicaragua: durant els darrers mesos hem constatat com certs sectors polítics -també del nostre país- aprofitaven la difícil situació del país per practicar un intervencionisme que, disfressat de “voluntat democratitzadora”, es guia per uns interessos econòmics i polítics determinats. Aquestes ingerències són radicalment contràries als interessos de les classes populars de Nicaragua i de la radicalitat democràtica, i no podem fer més que denunciar-los per qualsevol mitjà. El conflicte que es viu a Nicaragua s’ha de solucionar a Nicaragua, a través del diàleg i la pau.