La CUP-CC aposta per un procés constituent que permeti l'accés universal i equitatiu a l’assistència sanitària, i perquè la nova república disposi d’una sanitat 100% pública
Aquest dijous ha lliurat a la Conselleria de Salut més de 10.000 signatures exigint la prohibició de l’activitat privada als centres sanitaris públics
Aquest matí la CUP-Crida Constituent ha lliurat a la Conselleria de Salut més de 10.000 signatures exigint la prohibició de l’activitat privada als centres sanitaris públics.
A les portes de CatSalut ha recordat que l’avantprojecte de fórmules de gestió sanitària amb fons públics del Conseller Comin és una nova manera de mantenir els interessos privats vinculats a la sanitat pública i ha posat de manifest que el procés constituent que ha de començar l’endemà de guanyar el referèndum és l’oportunitat de construir un nou model de sistema sanitari 100% públic.
Aquesta recollida ha estat duta a terme arreu del territori per diferents plataformes de defensa de la sanitat pública i també per assemblees locals de la CUP durant els darrers mesos a les portes dels centres sanitaris catalans.
Com ja ha denunciat amb anterioritat l’organització de l’esquerra independentista l’activitat privada als centres públics és una dinàmica que s’arrossega des de l’època de Marina Geli com a consellera, i en aquest sentit la diputada Eulàlia Reguant ha afirmat que “Geli, Ruiz i Comin mantenen, malgrat utilitzin paraules diferents, la mateixa política que consolida un sistema classista que determina l’accés a la sanitat en funció de la capacitat adquisitiva, amb conseqüències nefastes per un dret bàsic i universal com és el dret a la salut”. Al mes d’abril la CUP Crida Constituent ja va denunciar que sota grans titulars de desprivatització i foment de l’economia social, el conseller Comin està possibilitant que els interessos privats, que ja obtenen fons privats, ampliïn el seu marge de benefici utilitzant les infraestructures públiques per fer negoci.
Reguant ha volgut posar de manifest que el pecat original és la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya, aprovada el 1990, on ja s’establia el model mixt públic-privat del sistema sanitari català, i que al llarg d’anys de sociovergència (governs de CiU i governs tripartits) la presència d’interessos privats en la sanitat pública ha anat augmentant amb conseqüències greus.
Davant d’un marc autonomista que no deixa marge per transformar el sistema sanitari, a causa de l’infrafinançament de l’Estat amb la complicitat de la Generalitat i el consens sociovergent que s’ha dedicat a protegir els interessos privats en la sanitat tots aquells anys, l’organització de l’esquerra anticapitalista i independentista considera que l’única sortida és un procés constituent que permeti construir, sense hipoteques ni interessos privats, un nou model de sistema sanitari públic i per això ha presentat la campanya “Viure vol dir tenir dret a la salut. Pren partit per una sanitat 100% púbica”.
“No pot ser que un cop més, allò que hem de decidir entre totes, acabi sent un projecte d’experts, tal i com va anunciar Comin quan va encomanar a tres persones vinculades a l’època de Marina Geli la nova proposta de Llei de Salut i Social de Catalunya” ha recordat la diputada de la CUP-CC. Així, Reguant ha dit que l’organització independentista considera imprescindible iniciar el debat entre treballadores i usuàries de la sanitat pública per decidir-ne el seu futur i avançar cap a la sobirania sanitària. En el marc de la campanya “Sí. Viure vol dir prendre partit” de cara al referèndum de l’1 d’octubre, la CUP impulsarà actes i accions per facilitar aquest debat entre usuàries i treballadores, que ha de ser l’avantsala del Procés Constituent popular, per avançar en l’accés universal, equitatiu i de qualitat a l’assistència sanitària, i posar les bases de manera col·lectiva, d’una sanitat 100% pública a la República Catalana.
Eulàlia Reguant: “Geli, Ruiz i Comin mantenen, malgrat utilitzin paraules diferents, la mateixa política que consolida un sistema classista que determina l’accés a la sanitat en funció de la capacitat adquisitiva, amb conseqüències nefastes per un dret bàsic i universal com és el dret a la salut”