Un any més, i ja en són 47 des que un grup de persones LGTBI responien a l’homofòbia i la violència policial a Stonewall, el 28 de juny ha esdevingut el dia de referència mundial per l’alliberament lèsbic, gai, bisexual, transsexual i intersexual, i de lluita en defensa de les sexualitats dissidents que trenquen amb la norma cis-hetero-patriarcal. Malgrat les dècades de lluita i els notables avenços, arreu del món les persones LGTBI encara són amenaçades, en alguns casos de des dels propis estats, en altres per l’existència del propi sistema patriarcal. Les xifres d’assetjament escolar, la taxa de suïcidis (i intents) especialment entre adolescents, les agressions físiques i verbals constants o la incitació a l’odi de personatges com el bisbe Cañizares,  ens recorden que als Països Catalans la LGTBIfòbia és encara present amb múltiples expressions de discriminació i violència. La recent matança d’Orlando, als Estatuts Units, ha colpejat de nou el col·lectiu LGTBI, que pateix en silenci assassinats i agressions constants arreu del món, i que són diàriament menyspreades i oblidades.

Als Països Catalans hi ha hagut avenços en el camp legislatiu, que han estat possibles gràcies a la mobilització del moviment LGTBI. Malgrat l’aprovació de lleis a Catalunya i a les Illes, i de l’impuls d’una Llei Integral de Transsexualitat al País Valencià, el seu desplegament és encara lluny dels mínims exigibles. La manca de recursos destinats a les polítiques públiques actives en matèria d’educació, sensibilització i prevenció en el camp de la LGTBIfòbia segueix sent un hàndicap per lluitar de manera efectiva contra el discurs de l’odi i la discriminació cis-hetero-patriarcal. A més, el règim sancionador previst és encara un mer text sobre el paper que no s’aplica per pura manca de voluntat política. Avui, Dia Internacional per l’Alliberament de Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals i Intersexuals, reivindiquem i exigim el desplegament efectiu de totes les eines i instruments institucionals i jurídics per lluitar contra tota discriminació.

Malgrat els avenços legislatius, la LGTBIfòbia segueix sent un fenomen cultural hegemònic fruit del sistema patriarcal. Enfront d'això, l’autoorganització i la lluita quotidianes són imprescindibles per combatre les causes sistèmiques de la violència cis-hetero-patriarcal, que cada dia colpeja milions de persones arreu del món, també a casa nostra. I l’autodefensa és també imprescindible per combatre la violència, les agressions i la por, per rebentar armaris que sovint esdevenen tombes, enterrant en vida, o en mort, a persones que només volen viure estimant i gaudint de la seva sexualitat sense imposicions heteronormatives o binàries que les ofeguen. És per això que la lluita, al carrer, als centres de treball, als entorns personals, a les escoles i instituts, i en tots i cada un dels àmbits de la societat, és imprescindible per construir un país i un món més lliure de persones lliures i iguals en la diferència.

Estimem com volem. Rebentem armaris!

Països Catalans, 28 de juny de 2016