Bona tarda,

Avui no abordem un simple debat de pressupostos. La CUP-Crida Constituent sempre hem dit que els números acompanyen polítiques,

Avui no estem contents. Avui la CUP Crida Constituent hagués volgut fer una altra cosa.

Cal tenir present que la CUP-CC no es va presentar a les eleccions amb JXSI. Així doncs és molt important tenir clar que la CUP-CC i JXSI representen dos projectes polítics diferents, allò que tenim en comú és la voluntat d’avançar cap a la independència, que no és poc. Entre d’altres raons que ens diferencien de JXSI, els plantejaments de política social i econòmica que defensem des de la CUP-CC són radicalment oposats als que es planteja des de JXSI.

Tenim un pla de treball compartit: tenim la Declaració del 9N, tenim la ruptura amb l’estat espanyol com a objectiu comú. I aquí a estem. Convençudes que la llei més important que aprovarà el Parlament de Catalunya aquesta legislatura serà la llei de transitorietat jurídica.

Parlant clar, aquest pressupostos són millors que els anteriors? Sí. Però són manifestament insuficients per pal·liar alguns dels problemes que podríem afrontar ja, i ampliar el suport independentista. Simplement, accepten el marc del FLA, no qüestionen la intervenció dels comptes ni la priorització del deute. Per això, avui mantenim l’esmena a totalitat.

Avui, hem de tornar a insistir que el procés de reestructuració del capitalisme està dissenyant societats on l’emergència social es cronifica i es converteix en una realitat de misèria per a milions de persones a casa nostra. L’austeritat com a recepta per la sortida de la crisi està essent una molt mala noticia pel conjunt de les classes populars que veiem com se’ns retallen els drets socials i es precaritzen les nostres condicions de treball i de vida.

Davant d’aquesta realitat, els instruments de política econòmica amb els que compten avui les institucions públiques esdevenen part del problema més que elements que permeten fer front a la realitat social que estem vivint. En un model de capitalisme que assegura el seus beneficis a base d’incrementar la pobresa i la desigualtat de forma geomètrica disposem, en el millor dels casos, d’instruments de política econòmica que ens permeten fer-hi front en proporció aritmètica. Com a resultat tenim que cada any que passa la realitat social empitjora i els recursos que tenim per fer-hi front són més migrats en termes relatius, i no gaire superiors en termes absoluts.  La política pública avui s’ha convertit en la política de la gestió de la misèria deixant a cada cop majories creixents de la població a la intempèrie, a redós de la caritat.  

Mentre les diferents formacions polítiques, també les que formen part de JXSI, es resignen a esdevenir les gestores de la misèria, nosaltres, des de la CUP-CC, en sintonia amb el crit que emergeix des de molts racons indignats i rebels de la nostra societat, entenem que ja ha arribat el moment de dir prou i exigir tots aquells canvis que siguin necessaris, i en el nivell que faci falta, per començar a bastir una societat on els drets de les persones estiguin per davant dels interessos dels bancs, d’especuladors i de corruptes. Ho creiem per raons de justícia social i de dignitat col·lectiva. Per què en algun moment cal aturar aquesta sagnia social que representa el pagament del deute il·legítim fruit dels rescat dels poderosos que lluny de pagar les conseqüències dels desgavell ocasionat durant tants anys han aconseguit coresponsabilitzar als més febles de la societat en la recomposició de les seves funcions de benefici. (Dades deute?)

Nosaltres ens creiem de veritat que estem vivint un moment històric i que aquesta és una legislatura extraordinària.  En un moment de canvis tant important com aquest, nosaltres creiem que tenim davant  una responsabilitat fonamental: o som capaces de donar sortida a tots els anhels de regeneració política i social , de transparència i respecte a lo públic, tal i com ens està exigint la ciutadania, o haurem de patir les conseqüències que se’n derivin de la frustració amb la que moltes persones viuran l’incompliment de les expectatives que tenen posades en aquest temps de promeses de canvi. I compte!  perquè aquestes conseqüències, fruit del desencís i la frustració, poden prendre la forma del monstre de l’extrema dreta, tal i com estem veient amb preocupació en molts països europeus.

Després de les eleccions el 27S  s’obria en el nostre país un període extraordinari. Un 48% de la ciutadania és el sòcol de partida que permet començar a recórrer el trajecte cap a la nova República Catalana. Amb la declaració del  9N s’assenyala clarament el camí a transitar durant aquests 18 mesos, amb un objectiu molt clar: aconseguir sumar al conjunt de l’independentisme a totes aquelles persones que per diverses raons encara no n’estaven totalment convençudes. Així doncs, des de la CUP-CC, per cobrir amb èxit l’empresa que s’iniciava el 27S teníem i tenim clar que durant aquest 18 mesos cal donar senyals clares ,inequívoques, de que seran les polítiques socials, la participació i la democràcia, així com la fermesa en el compromís adquirit davant una majoria amplia de ciutadans, l’aliment que ha de nodrir ,fins al dia del seu naixement, aquesta filla col·lectiva en forma de societat republicana.

Els pressupostos, esdevenen per nosaltres, un moment important del trajecte.  Un moment clau de la legislatura on a través del que representa aquest instrument de política econòmica és possible donar credibilitat, o no, al relat del que estem construint. Els pressupostos poden ser una concreció clara de quina és la qualitat social, redistributiva i de coherència amb la fermesa envers la independència. O ben al contrari donar una clara senyal de continuisme austeòcràtic i d’impotència davant les imposicions del Govern central. Des d’aquesta perspectiva hem de reconèixer que des de la CUP-CC estem profundament decebudes, tan del que ha suposat el procés de negociació dels pressupostos com dels resultat final que avui debatem en aquest ple.  

Els pressupostos que avui ens presenta el govern són insatisfactoris a nivell social. Són una mostra clamorosa de l’agenollament de les polítiques públiques als interessos dels poderosos, constaten la impotència d’aquestes polítiques per lluitar contra la pobresa , la precarietat i la desigualtat i suposen també també una acceptació de la cronificació de la pobresa i la desigualtat com a elements estructurals de la nostra societat. Un pla de xoc de 285 milions d’euros és una mofa a una societat que ha patit 5.300 milions en retallades des de 2010. És una broma de molt mal gust, parlar dels pressupostos més socials de la història, en el marc d’una de les societats més desiguals d’Europa, i no tenir  cap voluntat de millorar la progressivitat de la política fiscal fent partícips als més poderosos del sosteniment de lo públic. Resulta com a mínim poc creïble parlar de pressupostos expansius en matèria social quan en temes com Sanitat, Protecció social i habitatge les partides pressupostades per al 2016 són inferior que les executades per al 2015.

En la negociació d’aquest pressupostos se’ns ha negat el debat sobre aquests grans temes, que són els temes centrals de país (fiscalitat i model econòmic ). JXSI ha esdevingut, una vegada més i ja en van unes quantes, un vel per tapar les vergonyes dels partits que conformen avui el govern de la Generalitat. Amb aquesta actitud poruga davant l’Estat i mesella a l’austeritat, ni s’eixampla la base social ni es construeix una nova República. Per fer això cal entomar sense por els debats fonamentals de país. El que no val, es avantposar al debat de quin model de país volem construir estratègies electoralistes, i el que resulta inadmissible és fer trampa i escudar-se en el constructe polític de JxSI per no fer aquest debat. I una cosa està molt clara, tot el temps que emprem en especular i en no donar la cara davant la ciutadania per resoldre el temes centrals, és un temps  preciós que perdem per la construcció de la República. La CUP-CC en tot aquest procés de negociació dels pressupostos, ha sigut clara i transparent: per reduir la desigualtat i per aconseguir més recursos per fer política social cal una reforma de l’IRPF i dels impost de successions i patrimoni. Impostos per altra banda sobre els que l’autonomia hi té moltes competències per convertir-los en una eina de lluita contra la desigualtat.  I aquesta és una pregunta adreçada directament al govern de JXSI. De veritat és possible parlar de la construcció d’un nou país sense saber que pensen del model de política fiscal les dues forces amb més pes dins de l’independentisme? De veritat aquest debat el podem posposar tenint en compte la realitat social que patim i la necessitat d’explicar com fer-ho per revertir-la? Repetim, per nosaltres sincerament aquesta és una actitud decebedora i poruga.    

Per nosaltres aquest pressupostos han d’emetre una senyal molt clara de fermesa. Han de mostrar al conjunt de la ciutadania i davant la resta d’institucions estatals i europees, que el procés d’independència va de debó.  Davant d’això el que tenim són uns pressupostos que claudiquen davant Montoro.  En una economia catalana que ja està intervinguda pel govern central, l’acceptació del 0,7 de topall  de dèficit públic és una condició de vexació política. Amb la llei d’estabilitat en mà podríem assolir un dèficit major, fins i tot l’Airef ens habilita a poder disposar d’un nivell de dèficit del 1% . Acceptar el 0,7 és la derrota davant l’autoritarisme austerocràtic de L’Estat Espanyol i evidentment això la CUP-CC no ho acceptarà ni ara ni mai.

Perquè nosaltres anem de cara, no amaguem ni qui som ni que pretenem. Nosaltres creiem que els pressupostos són un moment oportú per explicar-nos, per mostrar amb fets i no paraules ni gestos quina és la nostra aposta de país i de com avançar per assolir-lo. Un moment formidable per demostrar que els passos cap a la independència són irreversibles i que justament l’exercici del nostre dret a decidir passa per no admetre el xantatge d’haver de fer front a la realitat social de la nostra societat amb uns recursos castrats per l’austeritat. Per nosaltres el que cal expressar amb els pressupostos és que la societat catalana no està disposada a veure patir ni de gana ni de fred, ni de manca d’habitatge i escola a ningú, i aquest és el motiu per no acceptar uns pressupostos imposats que justament la condemnen a tots aquest patiments  i només ens ofereixen les engrunes per fer-hi front.

Avui no s’acaba res. Avui tenim l’oportunitat d’aprendre de les darreres setmanes, i com hem dit sempre, treballar per la ruptura i el Procés Constituent que estem a punt de començar.