L’obstinació de la Fiscalia per judicialitzar el procés independentista al intentar obrir vies per atemorir, a través de l’amenaça d’un procés judicial, els regidors i regidores dels nostres Ajuntaments, s’ha vist emparada pel Magistrat Ismael Moreno del Jutjat Central d’Instrucció 2 de Madrid amb l’excusa de les resolucions aprovades en suport a la Resolució del 9N del Parlament de Catalunya.

Així, com hem vist darrerament, mentre que altres magistrats, com De la Mata, han optat per valorar que de cap manera podia considerar-se com a constitutiu dels delictes de sedició o rebel·lió els actes de suport a la Resolució del Parlament per part de regidors, amb arguments tant contundents com que la mateixa fiscalia no havia denunciat als parlamentaris promotors de la Resolució del 9N. El Magistrat Ismael Moreno -cèlebre pel cas dels titiriteros- no només manté oberts tres procediments concrets contra els Ajuntaments de Vic, Girona i Deltebre sobre les mocions de suport al 9N sinó que, a més, resulta que és el responsable d’una ordre genèrica als Cossos i Forces de Seguretat de l’Estat per tal que es dirigeixin als Ajuntaments del país que han aprovat mocions de suport per tal que li aportin tota mena d’informació.

Davant aquest escenari, des de la Candidatura d’Unitat Popular emplacem als Ajuntaments a desatendre les peticions d’informació que estan arribant per part dels Mossos d’Esquadra i, al mateix temps, exigim al Conseller d’Interior, Sr. Jordi Jané, que ordeni als Mossos d’Esquadra que deixin de dirigir-se als Ajuntaments i s’abstinguin d’obeir qualsevol altre requeriment que els arribi per part de l’Audiència Nacional en relació a la criminalització de l’activitat democràtica dels nostres ajuntaments.

Entenem que les peticions d’informació de Mossos d’Esquadra s’han de desatendre perquè la seva complementació persegueix acusar a persones concretes dels delictes de rebel·lió, sedició o malversació de fons públics quan ja existeixen pronunciaments judicials d’altres Jutges Instructors que consideren que no estem davant de cap delicte i pertanyen a investigacions prospectives prohibides en el nostre ordenament jurídic. Som conscients que la falta de resposta a les peticions d’informació poden donar lloc a la incoació d’un procés judicial per possible delicte de desobediència a l’autoritat però entenem que políticament és l’opció més correcta.

Tot i això, l'article 410 del Codi Penal (el referent a la desobediència) clarifica quines són les penes d'aquests delictes, multa i inhabilitació, però no així de presó. El mateix article, en el segon paràgraf, inclou la possibilitat de la desobediència quan hi hagi un mandat en sentit contrari al de l'ordre que s'ha de complir. És a dir, a diferència del que passa en relació a la desobediència a agents de l'autoritat comesa per ciutadans, quan qui ho comet és un funcionari s'admet una mena de causa de justificació relativa al xoc de legalitats i legitimitats.

En les darreres hores, l'AMI ha pres el posicionament de recomanar als ajuntaments no donar tota la informació requerida però sí les actes de les sessions dels Plens. Entenem però que entregar allò que ja és públic té els mateixos efectes jurídics que no entregar res ja que el que es persegueix és trobar «material» extraordinari per justificar imputacions contra càrrecs electes locals. És per això mateix que entenem que cal mantenir-nos ferms en l'exercici de la desobediència a les institucions espanyoles, no reconeixent la competència de l'Audiència Nacional espanyola i no entregar cap documentació de les requerides.