Sembla que fos ahir quan, per la Vall Fosca veiem passar aquells camions enormes amb les pilones metàl·liques dels remuntadors de l’estació d’esquí de Filià. Molts contemplaven alleujats (per pocs dies) com es materialitzaven les seves esperances personals i els seus interessos particulars en un macroprojecte turístic d’alt standing a la Vall Fosca. Altres assistíem incrèduls a l’intent desesperat de MARTINSA FADESA d’implementar un projecte que des del primer dia estava abocat al fracàs, així ho havíem denunciat diferents vegades els que no volíem aquest model de desenvolupament pel nostre municipi ni pel nostre país. Incrèduls perquè ja feia molt temps que no es venien pisos, ni s’omplien complexes turístics d’aquestes característiques i tothom ja començava a parlar de la bombolla immobiliària, no enteníem que tal com estava la situació del mercat immobiliari i el sector financer , aquí  a la Vall encara s’apostés a ulls clucs per l’ostentació, el luxe i els projectes multimilionaris. Pocs mesos després vam veure  passar, ara de baixada, les pilones que no s’havien instal·lat a la muntanya, i com una de les empreses subcontractades  se les enduia per mitigar el seu petit desastre empresarial,  ja que MARTINSA FADESA havia presentat el major concurs de creditors de la història de l’Estat espanyol.

Sembla que fos ahir, però aquesta primavera farà 6 anys. La muntanya segueix com la van deixar, a mig llaurar, amb les siluetes llunyanes de les gegantines pilones del telecabina desembragable que havia de ser el segon més potent d’Europa, amb les estructures de formigó, dignes de Chillida, amb més de trenta metres d’alçada a tocar d’una zona que havia estat PEIN. Al poble d’Espui, l’espectacle encara és més trist, la carretera local vorejada amb tanques d’obra mig caigudes, carrers sense acabar,  una grua plantada, estructures i edificis fantasma... i darrera de tot això, un poble humiliat, que havia sigut un dels més bonics de la Vall Fosca. I què s’ha fet des d’aleshores? Què ha fet l’Ajuntament, principal impulsor i a vegades fins i tot promotor,  d’aquest gran projecte?

Quan els primers anys de la crisi, l’Ajuntament informava que estaven en contactes amb inversors russos, coreans, àrabs... per tal que compressin el projecte i acabessin les pistes d’esquí, el camp de golf, els 13 hotels i les 900 vivendes, la situació feia fins hi tot gràcia, per ridícula que semblés. Però que a hores d’ara encara els segueixin buscant, ja no fa gràcia, sinó que és preocupant, perquè la desesperació és una mala companya en les negociacions, i demostra que no tenen alternatives per donar vida al municipi. Durant aquests anys, però, no s’ha conegut el resultat dels esforços  en mirar de restaurar o reparar els  danys que s’han fet a la muntanya de Filià o al poble d'Espui, ni tan sols en l’exigència de les mínimes mesures de seguretat per evitar que hom prengui mal en les instal·lacions i obres que han  quedat a mig fer i abandonades . 

La gent de la Vall, els que quedem, perquè en els últims anys ha continuat marxant moltíssima gent del municipi (entre ells cinc dels set regidors de l’ajuntament, amb l’alcalde inclòs), hem continuat amb la nostra vida. Amb major o menor fortuna s’han anat fent obres i serveis als pobles, i moltes vegades s’ha malgastat el pressupost municipal en coses que no són de gran importància per la gent que  hi vivim tots els dies de l’any  però que en patim les mancances diàriament, hem anat fent i gairebé n’hem tingut una mica per a tot el necessari fins al moment: serveis, personal, cultura, escola bressol, infraestructures...

La majoria d’habitants de la Vall Fosca creiem en el nostre municipi i en els nostres pobles, ens hi agrada viure i hi veiem un futur. Creiem en unes possibilitats professionals i econòmiques arrelades i dimensionades  al país que tenim,  més enllà de macrocomplexes  turístics de models ja caducs , i no volem assistir més a l’espectacle patètic i decadent de veure com el nostre Ajuntament segueix demanant menjar pel seu fill mort que  porta en braços. Enterrem-lo degudament, reparem les ferides, i exigim responsabilitats a qui ens ha tingut tants anys entretinguts. No estem disposats a que el pressupost municipal s’utilitzi per ressuscitar el cadàver del camp de golf, o a subvencionar, finançar, o avalar, un projecte especulatiu de cap grup inversor que li interessi el pastís d’Espui.

Volem una Vall Fosca viva, amb gent als pobles, amb cases obertes cada dia, amb petits projectes que donin vida al municipi, ... Volem acabar el capítol de Vall Fosca Interllacs, que ha destrossat el nostre municipi, i el més ràpid possible, passar pàgina i encarar el  futur amb esforç, esperança i il·lusió, perquè encara tenim molts recursos en una vall tan preciosa. I vosaltres com la voleu?

CUP Vall Fosca