La CUP, que ja és acusació popular en la causa contra els darrers equips directius de Caixa Catalunya, ha començat a estudiar la documentació relativa a la venda de Catalunya Banc al BBVA per 600 milions d’euros, en contra dels 1.187 publicitats, amb la voluntat d’aturar la venda i, en cas que es materialitzi, demandar els responsables de l’operació per malversació de fons. El Govern espanyol, a través del FROB, va rescatar Catalunya banc amb una injecció de 12.000 milions d’euros de diner públic, de manera que la quantitat pagada ara pel BBVA suposa que l’Estat només recupera el 5% del capital públic invertit en el rescat de Catalunya Banc. Una disparitat que denota que en la compravenda han concorregut elements suficients per poder parlar de malversació de fons públics.

La manca de transparència i publicitat del procés de venda de Catalunya Banc és una altra de les al·legacions que la CUP estudia incloure en la impugnació. Ni el Ministeri d’economia espanyol, ni el Banc d’Espanya, ni tampoc el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) han explicat quins criteris de valoració de les ofertes d’adquisició han tingut en compte per vendre Catalunya Banc al BBVA per 600 milions d’euros; tampoc han explicitat quin era el contingut de les ofertes del Banco de Santander i de La Caixa, les altres dues entitats financeres que es van presentar a la subhasta; i tampoc, per exemple, aquells organismes oficials han explicitat les característiques i clàusules del contracte de compravenda que havien de satisfer els bancs interessats en comprar Catalunya Banc. 

Aquest opacitat i manca de transparència en el procés de venda de l’entitat financera catalana, com a mínim, és contrària a allò que disposa l’article 31.5 de la Llei de reestructuració i resolució d’entitats de crèdit, precepte segons el qual els principis de publicitat i concurrència han de concórrer en els processos de desinversió d’entitas de crèdit controlades pel FROB.

Les irregularitats en la gestió pública de Catalunya Banc per part del FROB no se circumscriuen a la venda al BBVA que la CUP estudia impugnar als tribunals, sinó molt abans. D’aquesta manera,  l’abril passat, el Tribunal de Comptes espanyol va advertir que el FROB “no va actuar amb la diligència requerida a l’hora d’aoptar les mesures que la normativa li permetia per gestionar l’entitat”. Aquest negligència, adverteix el citat Tribunal, “va poder contribuir a dificultar el compliment dels objectius de promoure les solucions i adoptar les mesures necessàries per resoldre la situació en què es trobava Catalunya Banc i vetllar pels seus interessos”.

El dia abans de l’adquisició de Catalunya Banc per part del BBVA, l’entitat financera catalana disposava d’un patrimoni net de 2.506 milions d’euros; uns actius de 62.392 milions d’euros; uns beneficis de 532,2 milions; i una quota de mercat de l’11%. Un quadre financer positiu que contrasta amb els 600 milions d’euros que el BBVA ha pagat per Catalunya Banc. Un negoci rodó que s’amplifica si tenim en compte que quinze dies abans, el FROB es va vendre la cartera hipotecària de major risc (per insolvència presumible) de l’entitat financera catalana valorada en 6.000 milions d’euros al fons voltor Blackstone, que en va pagar 3.000. És a dir, el BBVA compra al FROP (ens públic) una entitat sanejada, purgada dels crèdits hipotecaris de major risc i amb beneficis per 600 milions d’euros, mentre l’Estat en perd 11.400. Enfront d’aquestes dades objectives, la CUP sosté que és necessari exigir explicacions i per això estudia la documentació relativa a la venda de Catalunya Banc al BBVA per impugnar-la davant dels tribunals.