La imatge més destacable de la jornada electoral d'aquest 25 de maig ha estat la dels Mossos d'Esquadra retirant urnes del Multireferèndum, a poc més de cinc mesos de la consulta prevista pel 9 de novembre. Recordem que la CUP, que en el seu moment va decidir no participar a les eleccions europees, sí que va apostar per aquesta iniciativa de radicalitat democràtica impulsada des des diferents moviments socials del nostre país, essent una de les organitzacions promotores del Multireferèndum, concretament el la pregunta sobre el no pagament del deute il·legítim. Denunciem l'actuació dels Mossos d'Esquadra, cos comandat per la conselleria d'interior del Govern de la Generalitat, que han impedit que el Multireferèndum es pogués celebrar amb normalitat, ja que a partir del migdia ha obligat a retirar i han retirat, en alguns casos els propis agents, les urnes que recollien els vots de totes aquelles persones que s'han acostat a les meses del Multireferèndum durant el matí. La negació de l'exercici del dret a decidir per part dels Mossos en connivència amb l'aparell de l'estat es un fet molt greu, a poc més de 5 mesos d'un referèndum per l'autodeterminació que reclama la majoria social del Principat.

Malgrat l'augment de participació respecte de les eleccions de fa cinc anys, una participació de menys del 50%, 20 punts per sota de les darreres autonòmiques, denota el poc interès que aquestes eleccions generen, amb una UE que en cap cas respon als interessos de la població, sinó als privilegis dels estats i de les grans transnacionals vehiculats a través de les polítiques de la troika. L'europarlament no decideix sobre les grans polítiques que afecten la població catalana i europea, ja que aquestes decisions es prenen en el marc antidemocràtic de la troika formada pel BCE, la Comissió Europea i el FMI; això pot explicar la baixa participació, tant del poble català com de la majoria de ciutadans europeus, en aquestes eleccions.

La decisió de la CUP de no concórrer a aquestes europees va anar acompanyada de la recomanació de no votar o bé votar opcions que es posicionessin en favor de la independència dels pobles i en contra de la Unió Europea dels estats i del capital. Per això, valorem positivament el bon resultat de la coalició “Els pobles decideixen”, que ha aconseguit entrar al Parlament Europeu amb un diputat, així com considerem esperançadors els grans resultats a l'estat espanyol de la candidatura amb elements anticapitalistes “Podemos”, opció que també incloïa en els seus postulats el dret a l'exercici de l'autodeterminació de tots els pobles d'Europa. Aquests resultats demostren el creixement del rebuig a les polítiques antisocials imposades per la UE i a la seva estructura antidemocràtica, així com el creixent suport al dret d'autodeterminació dels pobles.

Pel que fa als resultats de les forces sobiranistes a la Comunitat Autònoma de Catalunya, i sempre tenint en compte que a les eleccions europees no es vota amb la mateixa lògica que la resta d'eleccions, és de destacar que les opcions que reclamen el dret a decidir (ERC, CiU, ICV-EUiA, Podemos) sumen pràcticament els 2/3 dels vots. Així mateix, valorem positivament que les opcions que s'oposen a les polítiques recentralitzadores i neoliberals de la dret espanyola també han obtingut un augment remarcable de vots a les Illes i el País Valencià, on el PP ha patit una reculada que posa en qüestió les seves polítiques.

A nivell europeu, considerem preocupants els resultats de la ultradreta a bona part del continent. Quan fa pocs dies es celebrava l'aniversari de l'alliberament dels camps nazis, l'auge de les opcions feixistes arreu d'Europa posa en evidència que les polítiques antisocials que s'estan duent a terme arreu d'Europa, que generen pobresa, por i descohesió social, esdevenen un brou de cultiu del feixisme, com a instrument del poder per gestionar el malestar social. Fets com la victòria de la ultradreta a França o Dinamarca, o l'entrada d'un diputat neonazi a Alemanya demostren que la misèria generada per les polítiques austericides obren les portes del populisme feixista a les institucions, posant en perill la convivència i la cohesió social dels diferents pobles d'Europa.

En definitiva, si una cosa queda clara dels resultats d'aquestes eleccions és que al Principat de Catalunya les forces polítiques tenen un clar mandat de dur a terme una consulta sobre la Independència, i que s'ha de dur a terme tant sí com no, per tal d'obrir un procés constituent que cedeixi la sobirania, en el seu concepte més ampli, al poble.