La recta final de les Jornades "Per un Mataró Habitable"
s'ha fet dissabte 18 de novembre al Pati del Cafè Nou. Tl primer tema
debatut en aquesta darrera jornada ha estat la mobilitat sostenible al
Maresme. Pere Boix, membre de la Coordinadora de Defensa de la Serra Marina, ha explicat l’existència de la Xarxa Maresme, que uneix col·lectius de tota
la comarca i que donà màxima prioritat al tema de la mobilitat.
L’orografia comarcal condiciona les infrastrctures, atès que ens trobem
amb una estreta llenca de plana entre la serralada litoral i el mar
molt urbanitzada i saturada. El model urbanístic desenvolupat al
Maresme ha estat i segueix sent molt agressiu, aquest creixement
desordenat ha afavorit l’ús exclusiu del cotxe particular.



Tenim una xarxa viària dual i insuficient: autopista (carretera
per rics i que sovint també es col·lapsa) i una nacional
col·lapsada que parteix molts municipis.



El transport públic és insuficient i no funciona prou bé. El tren segueix el traçat originari ideat per Miquel Biada,
però manquen connexions amb el Vallès Oriental i la comunicació amb
Girona és més difícil que anys enrere perquè requereix un
transbordament a Maçanet de la Selva de molta estona d’espera.



D’altra banda, s’han agreujat les dificultats per moure’s a peu o en
bicicleta, sobretot perquè la xarxa de camins tradicionals ha estat
destruïda.



El Pla d’Infrastructures de Catalunya, aprovat pel primer govern
tripartit, pretén afegir carrils laterals a l’autopista C-32, la qual
cosa suposa un reconeixement de la manca de voluntat d’abordar el
problema de fons: més carreteres no solucionaran el col·lapse existent,
alhora que això es contradiu amb els principis rectors del Protocol de
Kyoto.

Alternatives des de la Xarxa Maresme

Estan condensades en dos manifestos en què es remarca la idea que la
mobilitat està estretament lligada a l’urbanisme. En aquest sentit
s’exposa que la comarca té un límit, que no pot ser que
l’ordenació urbanística es faci compartimentada des de cada municipi;
per, tant es reclama una visió global, que hauria de sorgir d’una
autoritat supramunicipal disposada a ordenar l’actual desgavell.



L’aposta de futur és la promoció del transport públic, atès que
es més barat, accessible i competitiu que el cotxe particular. Les
propostes desglossades són:



- Recuperar els camins tradicionals i crear carrils bicis.

- Carrils bus a l’autopista

- Busos i trens nocturns

- Intermodalitat i aparcaments a les estacions

-
Alliberar el peatge de l’autopista i estudiar la possibilitat
d’implantar un peatge públic selectiu a mode d’ecotaxa que reverteixi
en el transport públic.

- Tren orbital que connecti amb el Vallès.

- Trens directes a Girona.

Cobriment de la línia de tren?

En el debat es va parlar, abastament, del servei de ferrocarril que
actualment explota la companyia RENFE i que es va considerar oportú
reclamar-ne el traspàs atès que la proximitat en la gestió, en principi
(tot i aquí no es pot obviar el debat del finançament), sempre
afavoreix l’usuari.



Pel que fa a l’hipotètic cobriment del tren al seu pas per Mataró i al trasllat de la línia de la costa a l’interior, la Xarxa Maresme
discrepa que s’hagi de malbaratar diners en unes obres faraòniques i
aposta per mantenir la línia actual i construir-ne una altra que vagi
paral·lela a l’autopista i que doni servei a tots els pobles de dalt
del baix Maresme fins a Mataró o Arenys de Munt.